Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Temps de lectura: 5 min

La colonoscòpia és una prova segura i eficaç per explorar el revestiment de l'intestí gros. S'utilitza per avaluar símptomes com el sagnat o la diarrea crònica i com a prova de prevenció i detecció per al càncer colorectal. Gràcies al colonoscopi, un instrument format per un tub prim i flexible, es poden obtenir imatges de l'interior de l'intestí i introduir material auxiliar per a realitzar tractaments a través d'un canal operatiu.

Com es realitza?

S’insereix un tub prim i flexible a través de l’anus i s’avança de forma lenta fins al recte i al còlon. Aquest instrument, anomenat colonoscopi, té el grossor d’un dit i està format per una lent i una font de llum que permet veure les imatges en un monitor de vídeo. També té un canal operatiu a través del que es pot introduir material auxiliar per realitzar tractaments.

Per què es recomana?

La colonoscòpia es recomanar com una prova de prevenció i detecció per al càncer colorectal, així com per avaluar símptomes com el sagnat o la diarrea crònica.

Com cal preparar-se?

Abans de la prova s’han de seguir les recomanacions dietètiques i rutines que indiqui el professional sanitari, ja que per poder visualitzar la mucosa del còlon és imprescindible que aquest estigui net de residus.

En general, la preparació consisteix en realitzar una dieta sense fibra durant 2-3 dies previs a la prova i beure líquids transparents (aigua sola, té i cafè sense llet ni crema, caldo i begudes carbonatades). La realització de la prova es fa en dejú, pel que tota la preparació prèvia s’ha d’acabar de prendre 6 hores abans.

S’aconsella anar acompanyat per l’administració de sedació o anestèsia.

És una prova senzilla i molt fàcil. A més, és còmoda, no ocasiona cap molèstia.

Puc prendre la meva medicació?

La majoria dels medicaments es poden seguir prenent com de costum, però alguns poden interferir am la preparació o l’exploració. S’ha d’informar a l’equip de salut sobre la medicació que s’està prenent, en particular de productes derivats de l’aspirina, els antiinflamatoris, els anticoagulants (warfarina, dabigatran, apixaban o heparina), el clopidogrel o altres anti-plaquetaris, la insulina o el ferro. També s’ha d’informar sobre les al·lèrgies als medicaments.

Què succeeix durant la prova?

El pacient s’ha de despullar de cintura cap avall i col·locar-se de costat o boca per amunt sobre una llitera. Per poder visualitzar bé la mucosa, el metge introdueix gas (aire o CO2) al còlon. En la majoria dels casos s’administra un anestèsic general de ràpida eliminació, ja que la distensió de les parets del còlon i l’avanç del colonoscopi, a través de determinades corbes o punts difícils, pot provocar molèsties abdominals. Es col·loca un catèter en una vena de la mà o braç i uns elèctrodes per monitorar les constants.

Durant la prova no se sent dolor. El professional avança de forma lenta el colonoscopi al llarg de l’intestí gruixut fins arribar a la zona de connexió entre l’intestí prim i el gruixut (ceg). En algunes ocasions, es demana al pacient que canviï de posició (de costat o boca per amunt) per aplicar-li una pressió suau a l’abdomen i ajudar a la progressió de l’endoscopi.

A mesura que es retira lentament el colonoscopi es torna a examinar el revestiment del còlon. En aquells casos, en què no es pugui passar el colonoscopi a través de tot el còlon, s’haurà de fer una prova addicional.

Quant dura?

El procediment en sí, generalment, dura menys de 45 minuts. Si es tenen en compte la preparació i la recuperació es triga entre dues i tres hores.

Què passa si la colonoscòpia mostra alguna cosa anormal?

En els casos en què es necessiti una avaluació addicional, es passa un instrument a través del colonoscopi per obtenir una biòpsia (una petita mostra del revestiment de còlon). Les biòpsies s’usen per identificar moltes afeccions, pel que sovint es realitzen tot i no haver sospita de càncer.

En el cas de realitzar-se una colonoscòpia per identificar llocs de sagnat, a través del colonoscopi s’injecten medicaments o es segellen els vasos sagnants amb tractament tèrmic (cauterització) o mitjançant l’ús de petits clips.

És possible que durant l’exploració es trobin pòlips, i és molt probable que s’extirpin durant la prova.

Inicialmente, abans et preparen una mica a nivell psicològic del que et faran. T'introdueixen un tub amb una llum per l'anus i et van mirant, i si hi ha pòlips te'ls extirpen directament.

Què succeeix després de la colonoscòpia?

El pacient es queda en observació fins que desapareixen la majoria dels efectes secundaris dels sedants o anestèsics. Per això, s’aconsella anar acompanyat durant i després de la prova.

És possible tenir rampes o inflor per l’aire introduït al còlon durant l’examen. Aquests efectes solen desaparèixer de manera ràpida quan s’expulsa l’aire.

En general, es pot menjar després de la colonoscòpia, tot i que en els casos en què s’hagi extirpat pòlips (polipectomia) s’haurà de seguir una dieta especial i restringir algunes activitats.

També és normal tenir petites pèrdues de sang varis dies després de la prova.

L’equip de salut l’explicarà el resultat de la prova. Normalment, s’ha d’esperar un cert temps per obtenir el resultat de les biòpsies.

Quines són les possibles complicacions?

La colonoscòpia i la polipectomia, generalment, són segures. La principal complicació que pot sorgir és una perforació o esquinçada de la paret intestinal que requeriria cirurgia. També pot sagnar la zona on s’ha realitzat la biòpsia o extirpat el pòlip, encara de manera lleu. El sagnat es pot detenir per si sol o controlar-se a través del colonoscopi; poques vegades requereix un tractament de seguiment. A més, alguns pacients poden tenir reacció als sedants o complicacions de la malaltia cardíaca o pulmonar.

Tot i que les complicacions després de la colonoscòpia són poc comunes, és important reconèixer els signes d’hora. En aquest sentit, s’aconsella contactar amb l’equip mèdic si es nota dolor abdominal intens, febre i calfreds o sagnat rectal de manera continuada.

Continguts relacionats

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Maria Pellisé Urquiza

Publicat: 6 juny de 2018
Actualitzat: 6 juny de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.