Diagnòstic del Càncer de Còlon i Recte

La colonoscòpia és la tècnica d'elecció per al diagnòstic del càncer de còlon i recte. Aquesta exploració permet observar la totalitat de l'interior del còlon i recte, i obtenir mostres de teixit de qualsevol lesió identificada, per al seu posterior estudi anatomopatològic.

Per a la seva realització és necessari efectuar una neteja del còlon mitjançant l'administració d'una substància evacuant, el dia previ i/o el mateix dia de la prova. A més, atès que la insuflació d'aire en el còlon, necessària per aconseguir una correcta distensió del còlon, produeix molèsties o fins i tot dolor, és aconsellable realitzar-la amb sedació.

La mortalitat associada a la colonoscòpia és de 0,3 casos per cada 1.000 exploracions. La taxa de perforació intestinal o hemorràgia és d'1-5 casos per cada 1.000 exploracions.

En cas de diagnosticar-se un càncer de còlon, l'estudi d'extensió s'ha de completar amb una TC abdominal i una radiografia simple de tòrax. Si el diagnòstic és de càncer de recte s'ha de realitzar una ressonància magnètica (RM) pelviana per a l'avaluació locoregional i una TC toràcic-abdominal per a estudiar l'extensió a distància.

Quan hi ha nòduls hepàtics sospitosos de metàstasis per TC de petita grandària, es realitza una RM hepàtica per caracteritzar i establir el nombre de lesions. 

Sempre que s'estableix el diagnòstic de càncer colorrectal i abans de començar qualsevol tractament, és necessari determinar els marcadors tumorals a travès d'una analítica de sang, per conèixer la concentració sèrica de lactat deshidrogenasa (LDH) i de l'antigen carcinoembrionari (CEA). Aquest últim marcador és determinant, donat que la seva elevació, després de la resecció, pot ser indicativa de reaparició de la malaltia. No obstant això, és important assenyalar que la determinació de CEA no és un mètode útil per al diagnòstic del càncer colorectal ni per al seu cribratge.