Diagnòstic de les Vasculitis

Anàlisis generals. L’augment de la velocitat de sedimentació globular (VSG), de la proteïna C reactiva (PCR), de les plaquetes i el descens de l’hemoglobina (anèmia) acostumen a ser comunes a totes les vasculitis. L’alteració del ronyó (augment de creatinina i/o presència d’hematies i proteïnes a l’orina) es dona més freqüentment a les vasculitis de vas petit.

Marcadors d’autoimmunitat. La presència d’anticossos anticitoplasma de neutròfils (ANCA), factor reumatoide (FR) i crioglobulines. Altres anticossos com els antinuclears (ANA) i els antiADN es poden detectar en vasculitis associades a altres malalties autoimmunes.

Proves d’imatge. Les alteracions radiològiques vasculars suggestives d’inflamació de les artèries com l’engruiximent de la paret del vas amb disminució de flux (o estenosis), dilatacions (o aneurismes) o ruptura del vasos sanguinis, que normalment es produeixen a les vasculitis de vasos de mida gran o mitjana (com l’ACG, ATK, PAN i MKW) poden ser detectades per proves específiques com la angioTC (tomografia computada o escàner), angio-RM (ressonància magnètica), la PET (tomografia per emissió de positrons) i la arteriografia (feta per un catèter arterial).

Biòpsies de diferents teixits. És la prova on es constata la inflamació del vas sanguini. La biòpsia que diagnostica l’ACG és la de l’artèria temporal. La PAN se sol diagnosticar per biòpsia de la pell, del múscul o nervi perifèric (a més de per arteriografia). A les vasculitis de vasos petits, apart del territoris anteriors, també es poden diagnosticar en biòpsies de ronyó, pulmó i de la zona otorinolaringològica.