Pronòstic de les Vasculitis

Les complicacions agudes que provoquen les vasculitis sistèmiques deriven de l’oclusió o la ruptura vascular, que produeix una manca de rec sanguini o una hemorràgia, respectivament.

Així, les vasculitis de vasos grans (ACG i ATK) poden afectar directament l’aorta en forma de dilatació, aneurisma o ruptura, i d’altres òrgans o territoris, com el cervell (infarts o hemorràgies), els ulls (pèrdua de visió o visió doble), les extremitats (manca de força o pal·lidesa), el cor (angina o infart), els ronyons i els intestins (manca de rec, infarts i hemorràgies). A les vasculitis de vasos mitjans (PAN) es poden complicar de la mateixa manera, sobretot intestins i ronyons. A les vasculitis de vasos petits (GPA, PAM, GEPA i vasculitis crioglobulinèmica) tant els pulmons com els ronyons es poden afectar de forma difusa i produir la seva fallida aguda. A la PAN i a algunes vasculitis de vas petit (com la GPA, PAM, GEPA i vasculitis crioglobulinèmica) és característica l’afectació dels nervis perifèrics per manca de rec sanguini, que produeix una alteració de la sensibilitat i/o manca de força a les extremitats, i que pot arribar a ser invalidant. La pell també pot quedar afectada per aquestes vasculitis amb diferents lesions (púrpura, nòduls o úlceres), depenent del tipus de vasculitis. L’afectació del nas (taponament i secrecions) i els sinus paranasals (sinusitis), juntament amb les oïdes (otitis) i la inflamació de les glàndules lacrimals són característiques de la granulomatosi amb poliangitis (GPA).  

Les complicacions cròniques deriven del dany irreversible que la vasculitis produeix als òrgans o teixits durant la seva fase inicial o durant els diferents períodes d’activitat (o rebrots). Per això, és important establir un diagnòstic i instaurar un tractament el més precoç possible. Aquestes complicacions empitjoren el pronòstic de la malaltia i, sobretot, la qualitat de vida dels pacients. Per exemple, en casos de dany neurològic o visual (produït per un infart cerebral, per una neuropatia perifèrica invalidant o per una lesió del nervi de l’ull), d’una alteració o desestructuració de les zones de drenatge del nas o de les vies respiratòries, o d’una afectació renal residual d’una malaltia renal crònica, el pacient viurà amb aquestes seqüeles, i a més, amb la probabilitat de que es produeixi un empitjorament progressiu de la lesió establerta (per exemple de la insuficiència renal) o un augment del risc d’infeccions (p. ex. com sinusitis, otitis o pneumònies en el cas del dany de les vies respiratòries).

A les complicacions agudes i cròniques produïdes per la malaltia, també s’han de afegir les derivades dels efectes secundaris del tractament corticoide i immunodepressor utilitzat a les vasculitis.