Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Tractament de les Valvulopaties

Temps de lectura: 5 min

El tractament de les valvulopaties en fases menys evolucionades és farmacològic i quan els símptomes  apareixen o segons les troballes a l’ecocardiograma s’indica el tractament quirúrgic en què es repara o canvia la vàlvula afectada. Recentment, han aparegut tècniques no quirúrgiques i, per tant menys invasives, però que en molts casos encara han de demostrar, resultats no inferiors en relació amb la cirurgia.

El pacient amb valvulopatia ha de seguir el que es coneix com a vida saludable i ser més o menys estricte en funció de l’estat evolutiu de la malaltia. De manera que aquells pacients en estadis molt inicials poden portar una vida absolutament normal, inclús practicar esport, mentre que quan comencen a aparèixer els símptomes s’ha de vigilar més estrictament l’alimentació i la càrrega d’exercici.

Piràmide de l'alimentació

Controlar els factors de risc. En general, s’ha de portar un bon control dels factors de risc cardiovascular, buscar ajut per deixar el tabac, controlar bé la tensió arterial i seguir una dieta mediterrània, rica en fruita i verdura i preferiblement consumir més peix que carn. I dins les carns, la blanca millor que la vermella en què el seu consum ha de ser ocasional.

Reduir el consum de sal

Moderar el consum de sal. Afavoreix la retenció de líquids. Per tant, s’han d’eliminar de l’alimentació aliments processats i amb alt contingut en sal.

Home corrent; realitzar exercici físic de forma regular

Exercici. S’ha d’adequar a l’estadi de la malaltia. És bo caminar i mantenir-se actiu sense extenuar-se. I en cas de voler practicar un esport s’ha consultar sempre amb el cardiòleg sobre quin exercici i amb quina intensitat es vol practicar.

És important informar sempre davant qualsevol intervenció quirúrgica, per petita que sigui (una simple extracció de dents) que s’és portador d’una valvulopatia i de la medicació, sobretot si se li ha prescrit algun tipus d’anticoagulant de la sang.

Finalment, també cal recordar que és important tenir una adequada higiene dental, doncs els gèrmens de la boca tenen especial predilecció per adherir-se a les vàlvules malaltes i infectar-les, el que s’anomena endocarditis infecciosa.

No hi ha cap tractament mèdic que pugui revertir i curar les valvulopaties, el que es pretén amb la medicació és alentir al màxim la seva evolució i minimitzar els símptomes derivats, alhora que preservar la funció cardíaca.

Pastilles amb ratlles verdes, blaves i blanques

Tractament per controlar la tensió arterial. En cas que aquesta estigui elevada sempre es prescriurà un tractament. Això normalment s’aconsegueix amb un fàrmac de la família dels IECA i derivats (enalapril, losartan, valsartan, candesartan...) associats o no a un betablocador (bisoprolol, carvedilol) en funció del tipus de valvulopatia i la seva severitat. El tractament hipotensor cal prendre’l tal com indica el cardiòleg sempre a la mateixa hora.

Pastilles rodones

Tractament diürètic. Si hi ha retenció de líquids cal associar un tractament per eliminar-ne l’excés. La presa del tractament diürètic es pot adaptar en funció de les activitats previstes del dia, tot i que s’ha d’evitar prendre’l al vespre per no impedir un descans correcte.

Fàrmac antiagregant blau i verd

Anticoagulant oral. Si el problema valvular es complica amb una arrítmia cardíaca, principalment la fibril·lació auricular, s’ha d’associar un anticoagulant oral, normalment l’acenocumarol, més correntment anomenat Sintrom® per evitar el risc de tenir una embòlia. I, si cal, algun fàrmac per controlar la freqüència cardíaca si la tendència de l’arrítmia és fer bategar el cor massa ràpid.

¿La estenosis aórtica se puede trat...

Quan està indicat el tractament quirúrgic s'opta per reparar les vàlvules cardíaques sempre que sigui possible en lloc de reemplaçar-les, ja que ajuda a preservar la funció cardíaca i s'eviten les complicacions derivades de l'ús de pròtesis artificials. En aquests casos, s'elimina el segment danyat de la vàlvula que no es tanca correctament i després s'ajunten les vores tallades. Això permet que la vàlvula funcioni correctament i aturi la fugida. Després, es reforça l'anell al voltant de la vàlvula mitjançant la implantació d'un anell artificial (procediment anomenat anuloplàstia).

En algunes persones, com les que tenen estrenyiment de la vàlvula mitral o aòrtica (estenosi) i vàlvules molt calcificades, les vàlvules no poden ser reparades. En aquests casos l'opció quirúrgica és el reemplaçament de les vàlvules cardíaques en les que es poden utilitzar diferents tipus de pròtesis:

  • Pròtesis biològiques. Realitzades a partir de teixits d'animal (sobretot de porc i vaca). Tenen un excel·lent perfil de risc tromboembòlic (risc de fer coàguls i embòlies) pel que no requereixen de tractament anticoagulant (Sintrom®), però presenten una durabilitat limitada ja que es deterioren amb el pas dels anys. Són la millor opció per a pacients de més edat o amb contraindicacions per l'anticoagulació.
  • Pròtesis mecàniques. Realitzades fonamentalment amb titani i carboni. Presenten una excel·lent durabilitat pel que és molt infreqüent que els pacients requereixin ser reintervinguts, però requereixen prendre anticoagulants de forma indefinida (Sintrom®), ja que sense aquest tractament hi ha un risc de tenir embòlies.
  • Pròtesis sense sutura (sutureless) i sense suport (stentless). Són les variants més recents de les pròtesis biològiques. Les pròtesis sense sutura faciliten la seva implantació en un temps menor i les pròtesis sense suport minimitzen o eliminen la presència de material artificial (no biològic) i milloren el seu rendiment hemodinàmic.
  • Homoempelts. Són vàlvules cardíaques humanes obtingudes de donants i que presenten la millor compatibilitat possible. Aporten els beneficis de les pròtesis biològiques (menor risc d'embòlies sense necessitat de prendre anticoagulants) i mecàniques (excel·lent durabilitat i rendiment hemodinàmic), encara que la seva implantació és més complexa.

Fins fa poc temps, la cirurgia era l'única opció de tractament per a pacients que requerien una substitució o reparació valvular. Aquest fet limitava el nombre de pacients amb valvulopaties que podien tractar-se, ja que en alguns casos els pacients tenen un risc quirúrgic inacceptable o molt alt secundari a l'edat, la presència de malalties concomitants o l'antecedent de cirurgia cardíaca prèvia.

Des de fa alguns anys, s'han desenvolupat tècniques amb les que és possible reparar o substituir les vàlvules de cor a través d'un catèter (introduït per l'engonal en la majoria dels casos). Aquests tractaments percutanis ofereixen una opció de tractament per a pacients amb un alt risc quirúrgic.

Els dos principals tractaments amb catèter per a les valvulopaties són: el reemplaçament valvular aòrtic percutani (Tavi per les sigles en anglès) , per al tractament de l'estenosi aòrtica, i la reparació mitral percutània amb el dispositiu MitraClip, per al tractament de la insuficiència mitral.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Ander Regueiro Cueva
Bárbara Vidal Hagemeijer
César Bernadó
Daniel Pereda

Publicat: 23 gener de 2020
Actualitzat: 23 gener de 2020

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.