Diagnòstic de la Valvulopatia

Ecocardiografia. És una tècnica que es basa en l’emissió d’ultrasons. És una prova que no emet irradiació i es pot practicar tantes vegades com calgui. Aquesta prova mostra les vàlvules que estan afectades i amb quina severitat. I dona informació de les mides i funcionalitat de les diferents cavitats cardíaques, el que és determinant per decidir el millor tractament a seguir. També pot informar sobre la presència de la hipertensió pulmonar. El cor i la circulació pulmonar estan íntimament relacionats i l’afectació d’un comporta a llarg termini l’afectació de l’altre. És important saber-ho de cara a decidir la millor opció terapèutica.

Electrocardiograma. Permet confirmar que el ritme cardíac és normal. 

Cateterisme. En cas que aquestes exploracions indiquin que el pacient es pot beneficiar d’un tractament quirúrgic, abans d’operar-se es realitza un cateterisme cardíac per veure si hi ha associada patologia de les artèries coronàries. Es practica a tots els pacients majors de 40-45 anys, sobretot en funció de la presència o no de factors de risc cardiovascular: antecedent de tabac, hipertensió, colesterol alt i diabetis, principalment. Aquesta exploració es pot fer injectant contrast a l’artèria coronària, a través d’un catèter introduït en una artèria del braç, o amb un TAC. Una o altra opció es decideix en funció de la probabilitat que té el pacient de tenir problemes coronaris. Si és alta, es fa de forma invasiva i, en cas contrari, amb un TAC. Finalment, si se sospita que pot haver patologia associada de l’artèria aorta, que és freqüent en els pacients amb patologia de la vàlvula aòrtica, es fa també un TAC toràcic per descartar-ho.