Pronòstic de les Valvulopaties
Actualment no existeix cap tractament farmacològic que aturi la progressió de les malalties valvulars i el deteriorament que produeixen en la funció cardíaca. La majoria dels medicaments van dirigits a tractar els símptomes i evitar l'aparició d'altres complicacions com l'endocarditis i les embòlies. Només la cirurgia i altres procediments invasius que actuen de forma directa sobre la funció de les vàlvules cardíaques, modifiquen aquesta evolució i tenen la capacitat de tornar a la normalitat la funció cardíaca. Per aquest motiu, és tan important el diagnòstic precoç i el seguiment dels pacients amb trastorns de les vàlvules cardíaques, perquè siguin intervinguts en el moment òptim. La intervenció en el moment adequat evita l'aparició de danys irreversibles o complicacions greus i permet la seva realització amb el mínim risc de complicacions per al pacient.
Complicacions agudes
Després d'una intervenció quirúrgica o percutània sobre les vàlvules cardíaques, com en qualsevol intervenció mèdica, hi ha un risc de tenir algun esdeveniment advers. La majoria de les vegades es tracta de complicacions de poca gravetat i que no deixen cap tipus de seqüeles. Les complicacions que poden aparèixer depenen en gran mesura del procediment concret realitzat i de l'estat de salut del pacient.
Arrítmies cardíaques. És una de les complicacions més freqüents després d'una intervenció valvular sent la fibril·lació auricular i els bloquejos cardíacs les més habituals. En general, són transitòries i se solucionen amb tractament farmacològic, encara que poden perllongar-se els dies d'ingrés i, en alguns casos, requerir procediments més invasius com la implantació d'un marcapassos definitiu.
Complicacions greus i mortalitat. El risc de complicacions greus o de morir després de la intervenció és, en general, molt baix i es disposa de les eines necessàries per poder mesurar-lo abans de la intervenció i utilitzar aquesta informació en la presa de decisions i en la selecció del millor tractament per als pacients.
Complicacions cròniques
A llarg termini, després d'una intervenció valvular poden aparèixer complicacions i noves situacions que requereixin tractament. Aquestes són predictibles i es detecten durant el seguiment rutinari que es fa a tots els pacients intervinguts de forma prèvia.
Complicacions derivades de la pròpia malaltia. La malaltia valvular reumàtica amb els anys pot afectar altres vàlvules del cor que funcionaven de manera correcta en el moment de la primera intervenció.
Complicacions derivades del tractament. Com en el cas de la degeneració de les pròtesis valvulars biològiques, que anys després de la seva implantació poden requerir una reintervenció per la disfunció progressiva que presenten.
Endocarditis infecciosa. És una greu infecció de les vàlvules cardíaques que tots els pacients amb trastorns valvulars o amb implants valvulars tenen major risc de tenir. Per aquest motiu, és fonamental que el pacient mantingui una acurada salut bucodental i que realitzi una adequada profilaxi antibiòtica abans de qualsevol manipulació a nivell dental.
Complicacions tromboembòliques. Moltes malalties valvulars augmenten el risc de tenir-les per diversos motius, com poden ser la pròpia alteració de la vàlvula malalta, l'aparició de fibril·lació auricular (l’arrítmia més freqüent en aquests pacients) i la presència de pròtesis valvulars, principalment mecàniques. Per aquests motius, molts pacients són tractats amb anticoagulants orals (Sintrom® és el més habitualment usat), que redueixen el risc de presentar aquest tipus de complicacions.
Informació documentada per:
Publicat: 23 gener de 2020
Actualitzat: 23 gener de 2020
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.