Què és la Cirurgia Cardíaca Mínimament Invasiva?

No hi ha una indicació específica sobre quan fer una cirurgia mínimament invasiva. Tot i així, s’intenta en la mesura del possible que sigui l’opció preferent ja que afavoreix la ràpida recuperació del pacient.

Quan el pacient és candidat a aquests procediments es realitza un estudi preoperatori, en especial de l’anatomia vascular, per acabar-ho de confirmar.

No hi ha cap diferència amb la cirurgia convencional. Una vegada indicada la intervenció i completat l’estudi preoperatori que confirma que el pacient es pot operar de forma mínimament invasiva, el pacient és citat per ingressar a l’hospital.

La intervenció es realitza al mateix quiròfan que la cirurgia cardíaca convencional. La principal diferència amb la cirurgia cardíaca convencional és que en comptes de tallar l’estèrnum es fan petites incisions a la part lateral del tòrax (entre les costelles) per on entren els instruments quirúrgics i la càmera.

En alguns casos és necessari connectar una màquina de circulació extracorpòria (màquina que temporalment fa de cor i de pulmó). Si es així, primerament es realitza una petita incisió a l’engonal dreta per accedir a l’artèria i vena femoral, que s’usaran per a la canulació i la connexió a la màquina de circulació extracorpòria.  

Una vegada col·locats tots els instruments, s’inicia la circulació extracorpòria, en els procediments que ho precisin, i es procedeix a realitzar la intervenció.

En alguns casos, la cirurgia es realitza amb el suport d’un sistema robòtic que permet al cirurgià una major precisió.

En general, després de la cirurgia cardíaca mínimament invasiva el pacient és extubat al mateix quiròfan i, posteriorment, es trasllada a la Unitat de Cures Intensives. En alguns casos seleccionats, se segueix un protocol anomenat ultrafast-track. En aquest el pacient es desperta al quiròfan i, enlloc de ser traslladat a la Unitat de Cures Intensives, és traslladat a l’Àrea de Reanimació. Passades unes 6 hores, el pacient torna a la sala d’hospitalització convencional.

En general, al llarg del primer dia del postoperatori, els pacients passen a la sala d’hospitalització on també es retiren els drenatges. Aquesta ràpida mobilització a planta permet que els pacients puguin començar a caminar o moure’s el mateix dia.

El fet que la cirurgia cardíaca mínimament invasiva suposi una recuperació més ràpida per al pacient, fa que pugui tornar a casa al cap de 2-3 dies, sempre i quan la seva evolució sigui satisfactòria i es completi l’estudi postoperatori. Aquest estudi consta de la realització d’una analítica de sang, una radiografia de tòrax, un electrocardiograma (ECG) i una ecocardiografia.

Posteriorment, en aproximadament 15 dies se’l cita presencialment amb la infermera de pràctica avançada i, més endavant, amb el cirurgià responsable.

Les complicacions són les mateixes que en la cirurgia convencional:

• Sagnat postoperatori que, tot i ser infreqüent, és la complicació més comuna.
• Desenvolupament de seromes (acumulació de líquid) a la incisió femoral.
• Arrítmies auriculars que solen controlar-se ràpidament amb la medicació.

Durant el postoperatori es recomana: