Diagnòstic del Tumor de la Hipòfisi

Analítica de sang. En l'estudi de la funció hipofisiària és imprescindible que l'analítica s'extregui en unes condicions determinades, per a poder valorar correctament les diferents hormones. Es fan les extraccions a primera hora del matí, ja que les hormones tenen una producció variable al llarg del dia (ritme circadiari). A vegades poden ser necessàries extraccions a la tarda o a la nit per a valorar el ritme circadiari. En general, amb l'analítica sanguínia és suficient, però en el cas que se sospiti d'una malaltia de Cushing o es vulgui descartar, freqüentment, és necessari obtenir una mostra d'orina de 24 hores i/o mostres de saliva nocturna.

Proves funcionals. S'utilitzen per estudiar un possible excés o dèficit de producció hormonal. En les proves d'estímul s'estudien els dèficits hormonals. S'injecta un factor estimulant o s'indueix un estímul físic a través de la set o de l'exercici i, al cap d'unes hores, s'obtenen mostres de sang per veure la resposta hormonal a aquest estímul. En general, són ben tolerades i s'acostumen a fer de manera ambulatòria. En el cas de les proves de supressió, s'estudia un excés de producció hormonal. Al cap d'unes hores es realitza una extracció de sang per conèixer la resposta hormonal.

Ressonància magnètica cerebral (RMN). És la tècnica d'elecció. A diferència de la tomografia, no usa radiació i es basa en el moviment dels àtoms produïts pels camps magnètics creats. Amb aquests moviments es reconstrueix la imatge de l'interior del cervell on es troba la hipòfisi. S'acostuma a utilitzar contrast, però les reaccions adverses associades són molt infreqüents. Està contraindicada en embarassades, portadors de pròtesis metàl·liques i en casos de claustrofòbia.

Tomografia axial computada (TAC). És una alternativa a la RMN però proporciona una imatge menys precisa de la hipòfisi. Té una durada més curta, no genera claustrofòbia i fa servir radiació.

Cateterismo sins petrosos. S'aplica a pacients amb tumors productors de corticotropina (ACTH) amb la finalitat de localitzar l'origen de la producció (generalment a la hipòfisi, però en alguns casos a nivell ectòpic). Per a això s'introdueixen uns tubs fins a l'engonal i es col·loquen a banda i banda de la hipòfisi, en els sins petrosos. Després de la injecció de l'hormona estimuladora de l'ACTH, s'obtenen mostres simultànies de tots dos costats i d'una vena llunyana en diversos temps, i es valora si l'augment de la producció d'ACTH es troba a la hipòfisi o en un altre lloc.

Valoració oftalmològica. A causa de la proximitat amb la via òptica pot haver-hi alteracions en el camp visual, fins i tot, poden passar desapercebudes pel pacient. Per això és important realitzar una valoració oftalmològica, especialment, quan el tumor està en contacte amb el quiasma òptic. Per a això, es realitza un examen directe de la retina mitjançant un fons d'ull, amb dilatació prèvia de les pupil·les amb unes gotes i una campimetria, que permet dibuixar el seu camp visual. També es pot realitzar una tomografia òptica de coherència (TOC) que permet obtenir una imatge de la retina i valorar els danys.

Estudi genètic. Es realitza quan se sospita una forma familiar, sigui per antecedents familiars o per la forma de presentació del tumor hipofisiari o una altra simptomatologia present. Es duu a terme mitjançant una analítica sanguínia.