Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Què és el tumor de la hipòsfisi?

Temps de lectura: 5 min

Un tumor hipofisiari és una lesió localitzada a la hipòfisi. La majoria dels tumors hipofisiaris són adenomes hipofisiaris (suposen el 95%) que s'originen a partir de les cèl·lules de la pròpia hipòfisi. Pràcticament sempre, són benignes i de creixement lent, només un petit percentatge s'expandeix cap a estructures veïnes.

La hipòfisi és una glàndula de la mida d'un pèsol situada a la base del cervell, just darrere del nas. S'encarrega de regular i segregar les principals hormones de l'organisme, com les relacionades amb el desenvolupament, la sexualitat o el metabolisme. És la responsable de malalties com l'acromegàlia o gegantisme o la malaltia de Cushing.

El Tumor de la Hipòfisi en primera persona

Professionals i pacients t'expliquen com es conviu amb la malaltia
Hem d’operar els tumors d'hipòfisi quan el tumor comença a créixer i produeix un efecte de compressió sobre els nervis de la visió. El postoperatori acostuma a ser molt ben tolerat.
Aquell mes i mig ho vaig passar bastant malament, però una vegada em van diagnosticar l’adenoma, em van tranquil·litzar en l’aspecte que em van dir que “normalment tots són benignes”, és a dir, que no hi ha càncer allà dintre.

També són tumors hipofisiaris els craniofaringiomes o els meningiomes. Altres lesions hipofisiàries no tumorals són les lesions vasculars (hemorràgies, aneurismes, etc.), inflamatòries (hipòfisis), infeccioses (abscés hipofisiari, tuberculosi...) o els quists. Les metàstasis hipofisiàries (metàstasis a la hipòfisi de tumors d'altres orígens) són molt infreqüents.

La majoria dels adenomes d'hipòfisi acostumen a ser benignes i presenten un baix grau de creixement. Generalment, els petits adenomes estan situats a la cadira turca, just darrere del nas, si bé no és infreqüent trobar aquests tumors de petita i mitjana grandària infiltrant el si cavernós. D'altra banda, hi ha els adenomes invasius que tenen un curs més agressiu, amb una tendència a créixer ràpidament i a envair estructures com les artèries caròtides o els nervis òptics.

Tipus de Tumors de la Hipòfisi

Es pot classificar:

  • En funció de la mida. Microadenomes (quan mesuren fins a 10 mm o menys) o macroadenomes (mesuren més de 10 mm).
  • Segons la seva capacitat per a fabricar hormones. Els adenomes no funcionants no produeixen hormones i, en general, els símptomes vénen derivats del creixement del tumor i de la compressió de les estructures veïnes o bé, de la disminució de la producció normal de les hormones hipofisiàries. Els adenomes funcionants produeixen una o diverses hormones hipofisiàries i la simptomatologia està relacionada amb l'hormona produïda en excés. També pot haver-hi simptomatologia derivada del creixement del tumor i la compressió d'estructures veïnes. Els adenomes funcionants es poden classificar segons l'hormona que produeixen:
    • Prolactinoma. És l'adenoma funcionant més freqüent. És causat per un augment de la secreció de prolactina. Clínicament, enn les dones es manifesta amb alteració del ritme menstrual, galactorrea (secreció làctica pel mugró) i disminució de la libido. En els homes s'associa a la disminució del desig sexual i disfunció erèctil.
    • Somatotropinoma. És causat per un excés de producció d'hormona de creixement i és el causant de l'acromegàlia quan apareix en l'adult, o del gigantisme quan apareix en la infància (els cartílags de creixement estan oberts). Els símptomes poden ser molt progressius, això fa que el diagnòstic es pugui retardar. Els més característics són: l'augment gradual de la mida de les mans, dels peus, de la mandíbula, amb l'aparició de trets toscs (necessitat de canviar de número de calçat, no caben els anells ni els barrets que abans anaven bé...), creixement dels llavis i del nas, sudoració, més quantitat de sudoració, tendència a roncar...
    • Tirotropinoma. Són adenomes productors de tirotropina (TSH) donant lloc clínicament, a un hipertiroïdisme per la producció excessiva de tiroxina. Són molt poc freqüents.
    • Corticotropinoma. També conegut com a malaltia de Cushing, es deu a un excés de producció de corticotropina (ACTH). Clínicament, les persones afectades tendeixen a guanyar pes, amb cara arrodonida de "lluna plena", aparició d'estries de color vermell vinós, aparició d'hipertensió, diabetis, osteoporosi...
  • En funció del grau d'invasió d'estructures veïnes. En funció del grau d'infiltració del si cavernós es classifiquen en quatre graus de Knosp, sent el grau 0 aquell en el qual no hi ha invasió del si cavernós i el grau 4 aquell en el qual el tumor engloba totalment la caròtida.

A quantes persones afecta el Tumor de la Hipòfisi?

Els adenomes hipofisiaris són la neoplàsia intracranial més freqüent (suposa el 10% dels tumors del sistema nerviós central). Sovint passen clínicament desapercebuts i es detecten en realitzar una prova d'imatge per un altre motiu. Això és el que es denomina incidentaloma hipofisiari.

Causes del Tumor de la Hipòfisi

El 95% dels casos són esporàdics i se’n desconeix la causa. El 5% restant tenen una causa genètica i estan produïts per síndromes familiars complexos com la neoplàsia endocrina múltiple 1 i 4, el complex de Carney o els adenomes hipofisiaris aïllats familiars (FIPA).

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Joaquim Enseñat Nora
Julia Alcazar De Lares-Franco
Mireia Mora Porta

Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 4 setembre de 2020

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.