Tractament del Trastorn de l'Espectre Autista

Els dos mètodes d'intervenció primerenca més utilitzats són: el Lovaas, basat en el Applied Behavior Analysis (ABA) i el Model Denver.

Tractament per a nens petits i nens en edat preescolar

Els estudis científics han demostrat que la intervenció primerenca conductual intensiva millora l'aprenentatge, la comunicació i les habilitats socials en els nens petits amb autisme. Els investigadors han desenvolupat una sèrie de models eficaços d'intervenció primerenca que inclouen les següents característiques:

• El nen rep activitats terapèutiques estructurades, durant almenys 25 hores per setmana (preferiblement en el seu entorn natural).
• Es porta a terme de manera individual o en petit grup, amb una ràtio baix entre terapeutes / mestres i alumnes.
• Terapeutes i / o mestres altament capacitats, dirigeixen la intervenció. Altres professionals ben entrenats poden ajudar amb la intervenció sota la supervisió d'un professional amb experiència en el tractament de l'autisme.
• La teràpia es guia per objectius específics i ben definits d'aprenentatge. El progrés del nen en el compliment d'aquests objectius s'avalua i registra amb regularitat.
• La intervenció se centra en les àrees centrals afectades per l'autisme. Aquestes inclouen les habilitats socials, el llenguatge i la comunicació, la imitació, habilitats de joc, la vida diària i les habilitats motores.
• El programa proporciona a l'infant l'oportunitat d'interactuar amb els seus companys de desenvolupament típic.
• El programa involucra de manera activa als pares en la intervenció, tant en la presa de decisions com en l'aplicació del tractament.
• El programa involucra un equip multidisciplinari que inclou, segons sigui necessari, un metge, logopeda i terapeuta ocupacional.

En el cas dels nens que tenen dificultats o un retard per desenvolupar el llenguatge de forma adequada, és especialment important una intervenció primerenca en aquesta àrea, amb l'objectiu d'estimular l'aprenentatge del llenguatge i d'habilitats de comunicació que permetin al nen comunicar-se amb les persones del seu entorn. En aquest sentit, es treballa amb sistemes de comunicació alternatius, com el sistema PECS (Picture Exchange Communication System).

Un altre objectiu prioritari durant l'etapa preescolar i, posteriorment, també durant l'etapa escolar és fomentar les habilitats d'autonomia. En aquest sentit, cal destacar el programa d'intervenció basat en el model TEACCH, desenvolupat per la Universitat de North Carolina, en base a les característiques d'aprenentatge de les persones amb autisme (per exemple, la major facilitat per processar informació de tipus visual) . Es tracta d'un model d'intervenció basat en un ensenyament estructurat i en l'organització visual, en el qual s'incorporen aquests principis a través de l'organització de l'espai físic, els horaris personalitzats, sistemes de treball i estructures visuals, de manera que és un dels programes especialment recomanables en entorns escolars.

Recentment, s'han desenvolupat altres programes, especialment dissenyats per a aquesta etapa del desenvolupament, basats en el joc i en els quals es dóna especial èmfasi a les emocions i als interessos naturals del nen. Encara que es necessita més evidència respecte a la seva eficàcia, aquests programes compten amb alguns estudis que els avalen (DIR/Floortime) .

A dia d'avui existeixen múltiples programes d'intervenció en habilitats socials dissenyats per a nens i adolescents amb TEA i sense discapacitat intel·lectual associada. La majoria han demostrat eficàcia en la millora d'aquestes habilitats, sent potser un dels més contrastats el programa PEERS, dissenyat per investigadors de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. També s'ha vist que aquests programes d'entrenament en habilitats socials poden ajudar a persones adultes amb TEA.

Així mateix, també s'han desenvolupat programes d'intervenció psicològica que es dirigeixen específicament a millorar les habilitats de les persones amb autisme per comprendre i predir el que els altres pensen o senten (és a dir, millorar les seves habilitats en teoria de la ment), així com per comprendre les múltiples normes que regeixen el món social (per exemple, el tractament en pensament social de MW Winner, el treball amb Històries Socials o Conversacions en còmic de Carol Gray)  o els programes basats en el model SCERTS.

La regulació emocional és una altra habilitat que molts nens i adolescents també necessiten treballar per millorar la seva adaptació i la seva qualitat de vida, i alguns programes inclouen mòduls de treball específicament dirigits a aquesta àrea (SCERTS).

A nivell de llenguatge, tot i que els nens i adolescents amb autisme d'alt funcionament mostren una competències lingüístiques adequades, en moltes ocasions hi ha dificultats importants en l'ús adequat del llenguatge (pragmàtica del llenguatge), sent aquesta una altra àrea d'intervenció específica que cal treballar.

Aquests programes es poden aplicar tant en centres sanitaris com en entorns més naturals, sent aquest últim el més desitjable per facilitar que els aprenentatges es generalitzin i persisteixin.

En qualsevol cas, l'evidència indica que els nens i adolescents amb autisme es beneficien més d'aquelles intervencions psicològiques que són estructurades i que incorporen informació visual. La majoria de programes d'intervenció en habilitats socials i pensament social segueixen aquests principis, tot i que encara falta investigació, especialment en l'àrea de les intervencions en pensament social. De tota manera, es requereix que el psicòleg o terapeuta que els imparteix sigui una persona amb experiència i formació en el camp del tractament de l'autisme.