Diagnòstic del Trastorn de l'Espectre Autista
El diagnòstic precoç i la intervenció primerenca són clau i estan associades a un millor pronòstic. En la majoria de països occidentals, l'edat mitjana de diagnòstic del TEA supera els quatre anys, tot i que es pot diagnosticar abans dels dos anys d'edat.
Actualment, no es disposa de cap prova mèdica que diagnostiqui l'autisme. Són els metges i psicòlegs, especialment entrenats, els que es basen en conductes específiques per identificar l'autisme.
Els pares acostumen a ser els primers a adonar-se que el seu fill mostra comportaments estranys, com no mirar gairebé mai als ulls (alteració del contacte visual), no respondre al seu nom o jugar amb joguines de forma repetitiva i inusual.
Tant l'observació d'algun comportament estrany en un nen com la comparació amb l'adquisició d'habilitats amb altres germans o nens de l'entorn, poden constituir senyals d'alerta. Així, el nen pot ser més tranquil o passiu que els altres, no pronunciar gairebé paraules, no balbucejar ni utilitzar gestos per comunicar-se, no respondre al seu nom o tot just somriure o expressar plaer quan els pares intenten compartir activitats amb ell.
El fet que hi hagi algun senyal d'alerta no significa necessàriament que el nen tingui un problema del desenvolupament. No obstant això, indica la necessitat d'una avaluació més exhaustiva. Per això, és important comentar amb el pediatre qualsevol preocupació perquè realitzi les proves necessàries que identifiquin les causes de l'existència d'aquests senyals; entre d'altres, problemes auditius, o retards en el desenvolupament del llenguatge.
Senyals d'alerta en un nen
Encara que no tots els nens desenvolupen les seves habilitats al mateix temps, hi ha uns períodes característics d'edat en els quals s'adquireixen algunes d'elles.
- No mostra grans somriures o altres expressions d'alegria i calidesa als 6 mesos o més tard.
- Sense intercanvi recíproc (d'anada i tornada) dels sons, somriures o altres expressions facials als 9 mesos.
- No balbuceja als 12 mesos.
- No hi ha gestos d'intercanvi, com assenyalar, mostrar, assolir o saludar als 12 mesos.
- No hi ha paraules als 16 mesos.
- No emet frases de dues paraules significatives (no inclou la imitació o repetició) als 24 mesos.
- Qualsevol pèrdua de la parla, balboteig o habilitats socials a qualsevol edat.
L'objectiu principal és descartar l'existència o no d'un problema i obtenir el més aviat possible un diagnòstic precís per a programar la intervenció més adequada per a cada nen i la seva família.
Quan s'identifica el risc de tenir un problema del desenvolupament comunicatiu i social, el pediatre deriva a les famílies a l'atenció especialitzada per a realitzar una avaluació més completa. A cada territori hi ha centres d'atenció especialitzada, en els quals un equip multidisciplinari avalua diferents àrees.
Proves del Trastorn de l'Espectre Autista
Qüestionaris. Hi qüestionaris adaptats a les diferents edats del desenvolupament, per facilitar la identificació dels senyals d'alerta.
Qüestionari de cribratge
M-XAT (Modified Checklist for Autism in toddlers). Qüestionari que pot ajudar a decidir si el nen, entre els 18 i els 24 mesos d'edat, presenta alguna alteració en el desenvolupament que pot requerir valoració. http://mchatscreen.com/wp-content/uploads/2015/05/M-CHAT-R_F_Spanish_Spain.pdf
Observació del comportament i avaluació psicològica. El diagnòstic és un procés basat en l'observació del comportament i l'avaluació psicològica de la persona en relació amb el desenvolupament cognitiu, el llenguatge i la capacitat de comunicació i les seves habilitats socials. Per a això, s'utilitzen procediments diagnòstics específics, com qüestionaris, entrevistes, proves dissenyades per observar el comportament de la persona i diferents test, segons l'àrea a avaluar.
Proves complementàries. També es poden sol·licitar algunes proves diagnòstiques complementàries com anàlisis de sang, proves de neuroimatge, audiometries o potencials evocats auditius, que permetin descartar algunes malalties metabòliques, neurològiques i trastorns auditius. En cap cas, aquestes proves poden proporcionar per si soles el diagnòstic.
Investigació antecedents personals i familiars i estudi genètic. Aporten informació molt valuosa per al diagnòstic.
En ocasions, el TEA es diagnostica més tard i s'arriba a sospitar per les dificultats socials i emocionals persistents o, fins i tot, per problemes en l'aprenentatge. Igual que amb els nens petits, el diagnòstic dels adolescents i adults comporta l'observació personal i l'entrevista per un especialista entrenat. En aquest moment de la vida, el diagnòstic acostuma a proporcionar alleujament i comprensió als que han lluitat molt de temps amb les seves dificultats per relacionar-se socialment. A més, el diagnòstic pot ajudar a accedir a teràpies i tecnologies de suport que poden millorar el funcionament en les àrees de dificultat i, així, millorar la qualitat de vida en general.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 12 desembre de 2023
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.