Símptomes de la Síndrome de Sjögren
Els símptomes de la síndrome de Sjögren es classifiquen en tres grans grups:
Afectació glandular (causada per la lesió de les glàndules exocrines). L'afectació glandular inclou els símptomes de sequedat de les glàndules que deixen de funcionar (boca seca, ull sec, vagina, pell, etc.). També inclou la inflamació de les principals glàndules que fabriquen la saliva (les paròtides i les submaxil·lars).
Els símptomes de sequedat poden variar d'un pacient a un altre i en alguns casos poden arribar a ser molt greus. La seva presentació crònica, lenta i progressiva varia amb el temps en intensitat i freqüència. L'aparició dels símptomes poden estar influïts també per factors externs (estrès, psicològics, ànims, canvis en la meteorologia, etc.). Els símptomes més freqüents, que presenten més del 95% de pacients amb aquesta malaltia són:
- Boca seca (xerostomia). Ocasionada per la reducció en la producció de saliva el que produeix sequedat de boca, dificultat per mastegar, empassar i parlar, més facilitat per desenvolupar càries i infeccions a la boca, així com inflamació i irritació de genives i llengua.
- Ull sec (xeroftàlmia). Apareix per la reducció en la producció de llàgrimes per les glàndules lacrimals que produeix sensació de cremor, sorra, dolor en els ulls i visió borrosa.
- Altres símptomes de sequedat (amb menor freqüència) inclouen els produïts per la sequedat nasal (dolor, sagnat, pèrdua d'olfacte), la sequedat de pell (irritació, picor, ferides fàcils), la sequedat vaginal (dolor en les relacions sexuals, infeccions) o la sequedat de la faringe (tos seca, irritativa).
Afectació de l'estat general del pacient. Cansament, dolor generalitzat a tot el cos, articulacions i músculs, febre sense causa aparent, alteracions del son i símptomes de tipus depressiu. Són símptomes molt freqüents en la població general i que poden tenir causes molt variades (no només el Sjögren), de manera que sempre han de ser avaluats juntament amb els altres dos grups d'afectacions.
Afectació sistèmica o extraglandular (causada per la lesió d'altres òrgans). És la més greu, encara que només afecta una petita part dels pacients (entre el 10-15%). L'afectació pot ocórrer en qualsevol òrgan. Les més freqüents són:
- Artritis
- Lesions a la pell.
- Fenomen de Raynaud (mans que es posen blanques i blaves amb el fred).
I les més greus són:
- Afectació del ronyó.
- Els pulmons.
- Del sistema nerviós.
Aquestes manifestacions internes, de vegades, donen pocs símptomes i solen preocupar més al propi especialista en Sjögren que al pacient, per qui els símptomes més freqüents i molestos són la sequedat i els símptomes generals. D'aquí la importància del seguiment correcte de la malaltia.
Signes de la Síndrome de Sjögren
Els signes són aquelles manifestacions produïdes per la malaltia que són visibles tant per al pacient com per l'equip mèdic. En el cas de la síndrome de Sjögren els més freqüents són:
Vermellor als ulls.
Pell seca i fràgil.
Lesions inflamatòries a la pell.
Estomatitis (inflamació) angular ( "boqueres").
Augment del nombre de càries.
Inflamació de la llengua.
Augment de mida de ganglis.
Augment de mida de les glàndules paròtides o de les submaxil·lars (rar).
Informació documentada per:
Publicat: 28 maig de 2019
Actualitzat: 28 maig de 2019
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.