Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Evolució de la Síndrome de Sjögren

Temps de lectura: 2 min

La síndrome d'Sjögren és una malaltia crònica de progressió molt lenta en el temps. Per aquesta causa, pot haver-hi un període de fins a 10 anys entre el començament dels símptomes i el diagnòstic de la malaltia. Com aquests símptomes solen aparèixer en l'edat mitjana a la dona, poden ser contemplats com a part de l'envelliment normal o dels símptomes de la menopausa (p.e. sequedat vaginal), el que retarda encara més el diagnòstic.

L'aspecte més greu de la síndrome de Sjögren és el major risc per desenvolupar càncer hematològic (limfoma), que s'estima que pot ser de 10 a 30 vegades més gran que a la resta de la població general.

Complicacions agudes

Un dels principals avenços en l'actualitat és l'existència per primera vegada d'índexs internacionals que mesuren l'activitat de la malaltia (denominats ESSDAI i ESSPRI), especialment, de les complicacions agudes en els principals òrgans afectats, i que analitzen i defineixen amb detall totes les manifestacions que pot presentar el pacient amb síndrome de Sjögren, més enllà de la sequedat (les anomenades manifestacions sistèmiques o extraglandulars). Aquest projecte té com a finalitat que les manifestacions sistèmiques s'avaluïn i diagnostiquin de la mateixa manera a nivell internacional per contribuir a un diagnòstic més precís i un tractament més adequat i un millor pronòstic.

És altament recomanable que l'especialista que controla la malaltia utilitzi l'índex ESSDAI per classificar el risc de complicacions de la malaltia (a major puntuació, major risc).

En línies generals, la fertilitat i la descendència no solen estar afectats per la presència de la síndrome de Sjögren, amb una excepció important: el pas d'anticossos de la mare (anti-Ro) a través de la placenta poden produir problemes cardíacs en el fetus o lesions a la pell del nadó. En el cas d'embaràs, són molt importants els controls per un equip multidisciplinari d'especialistes (l'especialista expert en malalties autoimmunes, el ginecòleg /obstetra i el cardiòleg o dermatòleg) amb experiència en avaluar pacients amb malalties autoimmunes.

Complicacions cròniques

Les principals complicacions cròniques de la malaltia deriven de l'existència durant llargs períodes de problemes d'hidratació de les principals mucoses. Pel que apareixen una gran quantitat de símptomes que es transformen en crònics com la picor d'ulls, la boca seca, la tos seca, o el cansament i el dolor crònic.

Dins de la part sistèmica, si no hi ha una detecció i tractament primerenc d'algunes afectacions, el pacient pot arribar a desenvolupar una fallada crònica d'alguns òrgans importants com poden ser els ronyons (insuficiència renal crònica) o els pulmons (fibrosi pulmonar). El limfoma és la complicació més greu de la malaltia, i els principals especialistes coneixen aquells factors que poden ajudar al diagnòstic precoç del limfoma.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Manuel Ramos Casals

Publicat: 28 maig de 2019
Actualitzat: 28 maig de 2019

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.