Tractament de la Síndrome de Fatiga Crònica
Basats en evidència científica, es pot parlar de que si s’aplica un tractament multidisciplinar personalitzat i continuat es pot millorar de forma parcial l’impacte de la malaltia i la qualitat de vida de la persona.
Tractament farmacològic
No hi ha cap fàrmac que hagi demostrat una millora significativa respecte al símptoma fatiga. De fet, el tractament farmacològic està adreçat a tractar els símptomes i ha de ser combinat, individualitzat i supervisat.
Dolor. Si la persona ho precisa s’ha de combinar el tractament analgèsic de primera línea (paracetamol, ibuprofèn) amb altres de segona línea (tramadol, oxicodona). Es poden emprar potenciadors analgèsics com la gabapentina o pregabalina.
Insomni. Es pot tractar amb reguladors del son com la melatonina. S’ha d’evitar emprar les benzodiacepines.
Estat d’ànim. S’han d’emprar antidepressius només si el pacient presenta simptomatologia depressiva. En cas d’angoixa o agorafòbia, es pot indicar dosis baixes de l’alprazolam o neurolèptics.
Contractures musculars. Es pot emprar el magnesi, ciclobenzaprina o, excepcionalment, baclofèn.
Infecció. En el cas de que sigui bacteriana, s’ha de tractar de forma ràpida amb antibiòtics. Si és vírica, s’han de tractar els símptomes.
Afectació neurocognitiva. S’ha proposat emprar cicles d’àcid fòlic i vitamina B12 parenteral, amb un grau baix d’efectivitat.
Fàrmacs que poden empitjorar la síndrome de Fatiga Crònica
-
Diürètics Alguns antibiòtics Antihistamínics Estatines Antidepressius Inhibidors de la bomba de protons Medicació per a la hipertensió Antipsicòtics Benzodiazepines
Tractament no farmacològic
Exercici. Els pacients amb la síndrome de fatiga crònica acostumen a tenir molt poca activitat, fet que desencadena desús i atròfia muscular i empitjora encara més el quadre clínic. Fer exercici físic aeròbic en pautes curtes i adaptades a cada persona, millora la simptomatologia global de la síndrome. Mica en mica, es pot intentar augmentar la intensitat, però sense realitzar un sobreesforç que pugui empitjorar la malaltia. Les activitats més recomanades són caminar en períodes curts i intermitents de 15-20 minuts de marxa i descans altern i realitzar una activitat suau en una piscina climatitzada (32°C), en especial si és una piscina sense clor.
Suport emocional. La síndrome de fatiga crònica té moltes conseqüències en el pacient, com per exemple sentiments d’ira, por, desesperança, depressió o ansietat. En definitiva, conductes desfavorables que porten a una mala adaptació a l’estrès i que, per tant, intensifiquen els símptomes de la síndrome de fatiga crònica. L’assessorament psicològic pot ajudar a encarar millor tots aquests sentiments i afrontar millor la malaltia.
Aquest tipus de teràpia es pot fer de manera individual o en grup i ha de tenir diferents continguts com trobar explicacions alternatives als símptomes; reestructurar les opinions o conviccions errònies sobre la malaltia; afrontar millor les situacions d’estrès o de dificultat; modificar les expectatives del pacient i fer-les realistes; aprendre tècniques centrades en millorar l’atenció i la concentració; potenciar l’autocontrol i la relaxació; tenir un rol més actiu i evitar el descans o la inactivitat excessiva i potenciar activitats programades que estimulin la memòria retentiva i potenciïn la concentració mental.
Moltes d’aquestes activitats es porten a terme per grups d’autoajuda o per associacions de pacients afectats o experts.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.