Línies de recerca sobre la Síndrome de Fatiga Crònica

La síndrome de fatiga crònica és una malaltia de la que s’ha fet poca recerca bàsica, fet  que no ha ajudat a millorar els coneixements.

Els principals programes de recerca mundials són els de l’Institut Nacional de Salut americà, britànic i japonès. Els programes de recerca espanyols (Fons d’Investigació en Salut FIS ICIII) i catalans (Marató de TV3) només han permès fer estudis clínics o epidemiològics aplicats amb escassa repercussió.

En aquest sentit, les línies de recerca actuals van dirigides a caracteritzar els fenòmens neurològics que regulen la sensibilització a nivell de les estructures del cervell, que gestionen les respostes fisiològiques als estímuls emocionals (sistema límbic). D’altra banda, també s’intenten controlar alguns factors de risc com la integració dels virus que poden desencadenar la malaltia amb el valganciclovir i correcció de la resposta inflamatòria-immunológica amb rituximab, rintalimod o bortezomib. 

El futur de la SFC passa per un millor coneixement científic dels factors de precipitació i de les bases que originen i desenvolupen la malaltia. La perspectiva científica actual s’ha de centrar en la recerca neurològica de malalties neuroinflamatòries basada sempre en l’evidència científica.

És probable que no es pugui curar completament la malaltia en un període curt de temps, però sí que es facin lleus avenços progressius en alguns camps.

La detecció precoç i la intervenció sobre els factors precipitants poden ajudar a minvar la repercussió global de la malaltia.