Les Síndromes de Sensibilització central són un grup heterogeni que comprèn més de 50 malalties. Algunes d’elles són la Fibromiàlgia, la Fatiga Crónica o la Sensibilitat Química Múltiple, entre altres, i les seves causes i factors de risc són encara força desconeguts.
Els SSC, en part, comparteixen un mecanisme patogènic comú, tot i que cadascuna d’elles té característiques i criteris de definició propis. Per exemple, més enllà de les més conegudes com la Fibromiàlgia, hi ha altres alteracions com la cefalea tensional o l’intestí irritable en què també hi ha una sensibilització davant determinats estímuls, en aquest cas, davant situacions d’estrès o consum de determinats aliments.
Altres trets en comú són la presència d’altres trastorns psicològics i la presència de dolor sever que, al fer-se una prova radiològica de la zona afectada, no té causa aparent. És important determinar, també, si els símptomes que té el pacient tenen una durada que es podria considerar crònica (superior a sis mesos) i si afecten significativament la seva activitat diària i qualitat de vida.
En moltes ocasions, tots aquests trets porten als professionals de la salut cap a la sospita que els símptomes són deguts a una somatització (trastorn mental que produeix símptomes orgànics) o a una addicció a certs medicaments (opioides i analgèsics). La clau per al correcte diagnòstic d’aquesta malaltia és una correcta exploració i una exhaustiva entrevista al pacient, ja que, de moment, per a la major part de SSC no es disposa d’una prova analítica confirmatòria. També, és imprescindible una bona interpretació de la seva història clínica prèvia. D’aquesta manera es pot detectar a temps aquestes síndromes i no confondre-les amb altres alteracions.
Mecanisme de la Sensibilització Central
Les malalties de Sensibilització Central s’han agrupat de forma conjunta perquè comparteixen mecanismes patològics. En aquest cas, la malaltia es produeix a partir de la mateixa alteració del sistema nerviós, que s’anomena Sensibilització Central (SC). La SC consisteix en tenir una resposta cerebral molt més gran del normal a estímuls quotidians com el soroll, la llum, el contacte físic, l’activitat física o canvis en l’entorn proper. La sensibilitat és l’habilitat per detectar estímuls i reaccionar davant d’ells, però la sensibilització, en canvi, és l’increment progressiu de la resposta davant un mateix estímul repetit. Aquesta sensibilització fa que a les persones afectades els molestin molt més determinats estímuls i que, això, interfereixi en la seva vida quotidiana.
