Proves i diagnòstic de la Pneumònia

Exploració física. Per al diagnòstic de la pneumònia han d'avaluar-se de manera acurada els símptomes com tos, febre, producció d'esput, dolor toràcic pleurític i una auscultació pulmonar anòmala que poden indicar pneumònia.

Radiografia de tòrax. En la pneumònia, els alvèols, que haurien d'estar plens d'aire, s'omplen de líquid o de teixit inflamatori i a la radiografia, això es veu de color blanc, mentre que l'espai ple d'aire apareix de color fosc. La presència d'aquest color blanc confirma el diagnòstic de la infecció.

En alguns casos, és necessari realitzar un TC. Aquesta prova d'imatge permet localitzar la pneumònia així com la seva extensió, les possibles complicacions (presència de líquid al pulmó o vessament pleural, presència de cavitats), l'existència de malalties pulmonars associades i d'altres possibles diagnòstics alternatius. També, ajuda a confirmar la seva evolució; com progressa i la seva curació.

Analítica de sang. Dóna informació sobre l'estat del pacient i la gravetat de la pneumònia.

Satruació d'Oxigen. La comprovació de la saturació d'oxigen també és un component important per a determinar l'estat del pacient.

Proves microbiològiques. Són necessàries i molt importants perquè permeten determinar quin microorganisme pot ser el causant de la pneumònia, així com, la seva epidemiologia. A més, permeten saber les possibles resistències antibiòtiques d'aquests microorganismes, la qual cosa ajuda a l'hora de seleccionar un tractament antibiòtic adequat.

Aquestes proves microbiològiques són:

• Cultiu d'esput. Examen microscòpic de l'esput que surt de les vies respiratòries quan es tus profundament.
• Antígens microbians en orina (pneumococ i legionel·la).
• Hemocultiu. És un cultiu d'una mostra de sang per determinar si aquesta conté algun microorganisme.
• Frotis nasofaringi per a virus respiratoris. És un frotis al nas i a la faringe amb un escovilló fi que permet detectar virus.
• Estudis serològics per a la detecció de bacteris atípics.
• Cultiu de líquid pleural (només en cas de tenir un vessament pleurític).
• Cultiu de broncoaspirat (indicat en casos de pacients amb ventilació mecànica i pneumònia greu).