Tractament de la Pneumònia

La selecció del tractament antibiòtic s'escull en funció del microorganisme que ha causat la pneumònia. En la seva elecció es tenen en compte factors com la gravetat de la pneumònia, l'etiologia més probable (sobre la base de les dades clíniques, epidemiològics i radiològics) i les resistències als antibiòtics dels microorganismes més freqüents a la nostra àrea (un microorganisme és resistent a un antibiòtic quan aquest no aconsegueix eliminar-lo, perquè el microorganisme pot sobreviure a aquest efecte de l'antibiòtic).

L'objectiu del tractament antibiòtic és eliminar el bacteri causant de la infecció o impedir la seva multiplicació. Per a evitar l'aparició de resistència als antibiòtics és important complir el tractament antibiòtic sencer. Si s'interromp el tractament antibiòtic de forma prematura, es corre el risc que el bacteri causant de la pneumònia torni a créixer i es multipliqui i que produeixi així, una infecció encara més greu.

En general, per al tractament antibiòtic, s'identifiquen tres situacions:

• Tractament ambulatori lleu  (Pneumònia adquirida a la comunitat (NAC)). Aquest grup de pacients, en general, són tractats amb antibiòtics del tipus fluoroquinolona (moxifloxacina o levofloxacina), betalactàmic o macròlid. Les persones amb malalties cròniques que puguin incrementar el risc de tenir una pneumònia causada per un patogen no habitual i que són tractades de forma ambulatòria, han de rebre com a tractament moxifloxacina o levofloxacina o amoxicil·lina més àcid clavulànic més un macròlid.
• Tractament a l'hospital. Si el  tractament és per via oral: moxifloxacina o levofloxacina o amoxicil·lina més àcid clavulànic i un macròlid. Si el tractament és endovenós, seria: cefalosporina de 3a generació o amoxicil·lina més àcid clavulànic, associats a un macròlid o levofloxacina en monoteràpia.

• Tractament a l'UCI (NAC severa). El tractament pautat és una cefalosporina de 3a generació associada a levofloxacina o a un macròlid.

L'inici precoç del tractament antibiòtic en el pacient amb Pneumònia Adquirida a la Comunitat (NAC) és molt important. S'ha d'administrar abans que passin 4 hores des del diagnòstic, ja que s'ha demostrat una reducció en la morbimortalitat i també en l'estada hospitalària.

Els pacients adults amb NAC es divideixen en diferents grups, en funció de si existeix major o menor risc de tenir una evolució complicada, és a dir, dels pronòstics de gravetat.

Per a això s'utilitzen escales de severitat. La més utilitzada és el Pneumonia Severity Index (PSI). Aquesta avalua 20 variables i divideix als pacients en 5 grups. Cada grup de pacients amb NAC té una etiologia més o menys diferenciada i, per tant, un tractament diferent.