Diagnòstic de la Malaltia Inflamatòria Intestinal?

Analítica de sang. Permet detectar paràmetres que tradueixen l'existència d'inflamació, d'anèmia i / o la presència d'infeccions.

Anàlisi d'excrements. Permet diagnosticar infeccions concomitants (bacteris, paràsits). Existeixen també indicadors específics que permeten confirmar l'existència d'inflamació intestinal (calprotectina).

Endoscòpia digestiva (gastroscòpia, colonoscòpia). Aquestes proves són necessàries per establir el diagnòstic perquè permet visualitzar de forma directa la mucosa intestinal (capa més interna de l'intestí) i obtenir biòpsies. No és només fonamental per al diagnòstic de la malaltia, sinó també per monitoritzar la resposta als tractaments.
La colonoscòpia permet veure el còlon (intestí gros) i també, si és necessari, la part final de l'intestí prim (ili terminal).
La gastroscòpia permet la visualització de l'esòfag, estómac i la part més proximal de l'intestí prim (duodè).

Càpsula endoscòpica. Consisteix en un dispositiu de reduïdes dimensions que s'ingereix i permet prendre imatges de tot el tub digestiu durant el seu recorregut fins que és expulsat per l'anus. És molt útil per fer un estudi complet de l'intestí prim (segments als quals no es pot accedir per la gastroscòpia ni per la colonoscòpia).

Ecografia. És una prova radiològica que, en alguns casos, resulta necessària per a determinar la ubicació del procés inflamatori i descartar altres malalties amb símptomes similars (per exemple, una apendicitis).

Altres proves radiològiques. Les radiografies abdominals, la tomografia computada (TC) i / o la ressonància magnètica (RM) són de gran utilitat per diagnosticar complicacions (estenosi, fístules), així com per determinar quines parts de l'intestí estan afectades per la malaltia.

Les proves d'imatge ajuden a valorar les complicacions, completar l'estudi de l'extensió de la malaltia i valorar la resposta als tractaments.