Preguntes freqüents sobre Litiasi renal

Sí. De fet, no és infreqüent que els càlculs renals no donin simptomatologia.

Dolor lumbar intens amb pujades i baixades i que pot desplaçar-se cap a l'abdomen i genitals, nàusees, vòmits, pal·lidesa, sudoració.

Seguir les recomanacions de tractament prescrites pel professional sanitari o buscar atenció mèdica d'urgència. Cal tractar de relaxar-se en la posició que es trobi millor i aplicar calor local i, si és possible, prendre un bany en aigua tèbia. És aconsellable orinar en un recipient o filtrar l'orina amb una gasa o filtre per intentar recollir el càlcul i confirmar que s'ha expulsat per, després, si és possible, analitzar-lo. L'expulsió de la pedra dona fi a l'episodi.

Si el dolor no cedeix o va en augment tot i el tractament amb analgèsics prescrits pel professional sanitari, els canvis de posició i la calor local. Si s'està embarassada, es té un sol ronyó funcionant o alguna malaltia debilitant. Així com, si apareix febre o es deixa d'orinar.

Sí, en un dels tipus de litiasi: la litiasi infectiva. La infecció urinària produeix una augment del pH de l'orina i de l'amoni urinari que comporta a la cristal·lització del fosfat amoni magnèsic o urat amònic (si hi ha molta concentració d'àcid úric en orina també) produint-càlculs.

A més de tenir els símptomes típics del còlic nefrític: dolor lumbar intens amb exacerbacions, nàusees, vòmits, pal·lidesa, sudoració s'afegeix: malestar general, febre, calfreds i pot haver molèsties a l'orinar.

Sí. Aproximadament, el 50% dels pacients que han tingut un episodi litiàsic, poden repetir en el transcurs de cinc anys.

L'alimentació compleix una funció important en la formació dels càlculs, però no és l'única raó. En alguns casos, poden existir antecedents familiars que augmenten el risc de tenir aquesta malaltia.

Si ha aconseguit recuperar el càlcul expulsat a l'orinar, és important que el guardi i el porti el dia de la consulta mèdica. S'enviarà a analitzar la seva composició al laboratori. Conèixer de què està compost pot permetre indicar les mesures a prendre per intentar disminuir la probabilitat que es torni a formar, incloses modificacions en l'alimentació.

Una de les mesures més efectives i directes de disminuir el risc de càlculs renals és beure suficient quantitat de líquid (si pot ser aigua). La major quantitat de líquid ingerit fa que l'orina sigui més diluïda i això fa menys probable que es formin els càlculs.

Prestant atenció a l'aparença de l'orina: si és transparent o de color clar, probablement està prenent suficient quantitat de líquid. Per contra, si és d'un color groc intens-taronja: no.

Sí, depenent de les causes responsables i del tipus de càlcul existent.

En algunes ocasions, a causa de la malaltia litiàsica, es col·loca a la via urinària un catèter ureteral, catèter doble J o pigtail perquè l'orina pugui passar des del ronyó fins a la bufeta i, així, evitar l'obstrucció de l'urèter per una litiasi fins que sigui tractada.

Aquest catèter, en la majoria de les ocasions, es col·loca de forma temporal durant unes setmanes o mesos. Alguns catèters tenen una durada d'un any. És important conèixer que poden calcificar la qual cosa complicaria la seva extracció.

El catèter pot produir els següents símptomes: orina tenyida amb sang, espasmes a la bufeta causa que el seu extrem final frega el seu interior i irrita, sensació de coïssor a l'orinar o haver de orinar molt sovint, fins i tot durant el moment d'orinar notar una dolor punxant a la zona del ronyó.

En algunes persones no produeix símptomes.