Diagnòstic de la Litiasi renal

Història clínica. Permet conèixer els antecedents familiars (40-50% dels casos), els hàbits alimentaris, la ingesta de fàrmacs, malalties que predisposen a tenir litiasi urinària, factors mediambientals (estrès laboral, clima, professió, etc.), si la litiasi és recidivant, és a dir, si hi ha hagut episodis anteriors.

Analítica d'orina i sang. Es realitza per valorar la presència d'hematies (glòbuls vermells), leucòcits (glòbuls blancs), vidres, bacteris i paràmetres bioquímics en orina i també en sang (pH, creatinina, albúmina, urea i ions). A pacients amb elevat risc de recurrència de litiasi se'ls sol·licita un estudi metabòlic específic en sang i orina.

Radiografia simple d'abdomen. L'objectiu és visualitzar opacitats que puguin fer sospitar la presència de càlculs a l'aparell urinari. S'estudien les àrees renals, els trajectes ureterals i l'àrea de la bufeta. Permet detectar càlculs que continguin calci. A major contingut en calci del càlcul, major opacitat i millor visualització en la radiografia. El 90% dels càlculs són radioopacs, és a dir, visibles als raigs X. Els inconvenients d'aquest tipus de prova és que els càlculs menors de dos mil·límetres de mida no es visualitzen, tampoc els radiotransparents (àcid úric). A més, la interposició del gas dels intestins i del teixit ossi pot impedir la visualització dels càlculs.

Ecografia. És una prova innòcua i no invasiva. Es detecten les litiasis mitjançant ultrasons. És la prova més indicada en pacients embarassades ja que no utilitza radiacions ionitzants ni contrast. Una altra avantatge és que es pot realitzar a l'inici de la fase aguda d'un còlic nefrític i tantes vegades com es necessiti durant el seguiment. Aporta una informació morfològica del ronyó, no funcional. És capaç de detectar càlculs molt petits al ronyó d'entre 2 i 3 mil·límetres. No obstant, l'urèter lumbar i pelvià és poc accessible a causa de la interposició del gas de les nanses intestinals. També detecta la dilatació de la via urinària deguda a l'obstrucció causada pel càlcul.

Tomografia computada (TC) sense contrast. És la prova de referència que aporta major precisió en la localització dels càlculs, la mida i duresa mitjançant el mesurament de les Unitats Hounsfield (UH). Es realitza en pocs minuts (cinc minuts). És capaç de detectar gairebé tots els tipus de càlculs, fins i tot els radiotransparents i de mida de fins a dos mil·límetres. En cas de ser necessari, es pot usar contrast per detectar altres malalties diferents de la litiasi urinària.