Un projecte elaborat conjuntament amb

Causes de la Litiasi renal

Temps de lectura: 3 min

Hi ha diferents tipus de càlculs urinaris originats per diferents causes:

Litiasi càlcica. És el tipus de litiasi més freqüent. Representen el 70-80% del total de les litiasi. Aquests càlculs es formen a causa d'un augment de la concentració de calci en l'orina. La seva composició pot ser de oxalat càlcic (36-70%), de fosfat càlcic (6-20%) o mixtes (diferents components en un mateix càlcul, 11-31%).

Aquest augment de calci es dona en tres situacions:

Hipercalciúria. Quan l'eliminació de calci en orina és major de 300 mg al dia. Es divideixen al seu torn en tres grups:
- Absortives. Quan l'excés de calci en orina es deu a un increment en l'absorció a nivell intestinal.
- Excretores. Quan l'excés de calci en orina es deu al fet que el ronyó elimina molt més calci del normal.
- Resortives òssies. Quan l'excés de calci en orina es deu a un augment de la reabsorció òssia del calci, el que produeix una elevació de calci en sang que per compensar s'elimina per l'orina. L'exemple més comú d'aquest tipus d'alteració és el hiperparatiroïdisme primari.
Hiperoxalúria. Es produeix quan l'eliminació d'oxalat en orina és major a 40 mg al dia. Es divideix en:
- Entèrica. Apareix després de quadres diarreics intensos (malaltia de Crohn, síndrome de l'intestí curt, etc.), el que provoca un augment en l'absorció de l'oxalat de la dieta, de manera que l'excedent s'acaba eliminant pel ronyó.
- Endògena (tipus I i II). Està ocasionada per una alteració de l'enzim que fabrica l'àcid oxàlic que provoca un augment d'aquest.
Idiopàtiques o de causa desconeguda. Representen el 10-25% de les litiasi càlciques.
Litiasi d'estruvita o fosfat amònic magnèsic, apatita o càlculs infecciosos.

Litiasi infeccioses. Representen del 6-20% del total de les litiasi. Solen ser càlculs grans, amb una forma "coral·liforme" (recorden la forma dels corals de la mar). Són més freqüents en dones. Estan causades per infeccions d'orina originades per gèrmens anomenats ureolítics. Es denominen així perquè produeixen ureasa, un enzim que fa que la urea de l'orina es transformi en radicals d'amoni i carbonat. Quan hi ha infecció d'orina, el pH de l'orina es torna més alcalí i, en aquesta situació, aquests radicals s'uneixen al magnesi o fosfat de l'orina, el que produeix els càlculs d'estruvita o fosfat amònic magnèsic calci; o fosfat de l'orina, el que causa els càlculs de carboapatita.

Litiasi d'àcid úric. Representen el 6-17% del total de les litiasi. Es produeixen quan l'eliminació d'àcid úric en l'orina és major a 600-800 mg al dia (hiperuricosúria). Es distingeixen tres tipus:

Idiopàtica (desconeguda). És la gran majoria d'aquest tipus de càlculs. Es dona quan l'orina té un pH àcid (pH <5.5), que afavoreix que les substàncies àcides que hi ha a l'orina es precipitin en forma de càlculs d'àcid úric.
Hiperuricèmia. Es produeix per un augment d'àcid úric en sang, com passa, per exemple, en la psoriasi, en la gota, etc. i la seva conseqüent eliminació de l'excés per orina.
Enterorenal. Es produeix pel consum de dietes riques en purines les quals s'absorbeixen a nivell intestinal i es produeix un augment d'àcid úric en sang amb la seva conseqüent eliminació de l'excés per orina.

Litiasi de cistina. Es produeix per l'eliminació de cistina en orina (més de 150-200 mg al dia). Es deu a una malaltia familiar hereditària que fa que al ronyó s'excreti molta quantitat de diversos aminoàcids entre els quals es troba la cistina. És l'únic aminoàcid que no és soluble en el pH habitual de l'orina i es precipita en forma de càlculs. Representen el 0,5-3% del total de les litiasi.

Miscel·lània (altres tipus). Representen de l'1 al 4% del total de les litiasi. Un exemple són els càlculs de xantina. La xantinúria és una malaltia hereditària autosòmica dominant (si s'hereta el gen anormal de només un dels pares es pot presentar la malaltia). Hi ha un dèficit en l'enzim xantino-oxidasa que produeix un augment de xantina i hipoxantina en l'orina, precipitant aquestes substàncies en forma de càlculs.

Tenir pedres al ronyó és hereditari?

¿Tener piedras en el riñón es hered...

Segueix llegint Símptomes

Un projecte elaborat conjuntament amb

Et sembla útil aquest contingut?

Sí No

Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.

Gràcies per la teva ajuda!

Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Informació documentada per:

Bárbara Romano Andrioni Dietista - Nutricionista Servei d'Endocrinologia i Nutrició

Pilar Luque Uròloga Servei d'Urologia

Publicat: 16 novembre de 2020
Actualitzat: 16 novembre de 2020

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.