Un estudi coordinat a l'Hospital Clínic de Barcelona pels Drs. Manyalich, Revuelta i Diekmann, va investigar quins factors de risc psicològics influeixen en la qualitat de vida de les persones que han donat un ronyó. L'estudi va comptar amb la participació de sis centres de trasplantament de sis països europeus, en el context del projecte "European Living Donor Psychosocial Follow-Up (ELIPSY Project)"
Aquesta investigació va ser publicada recentment a Scientific Report, una de les revistes de Nature. En ella, seixanta donants de ronyó van completar una bateria de qüestionaris estandarditzats que servien per mesurar la qualitat de vida, salut mental, estratègies d'afrontament, personalitat i estatus socioeconòmic de les persones donants. L'objectiu era determinar si les persones donants experimentaven canvis psicosocials comparant el seu estat abans de la donació i un any després, així com el percentatge en que es produïen aquests canvis. A més, es van tenir també en compte l'estat de salut del receptor previ a la donació i el resultat de trasplantament.
La majoria dels donants de ronyó creuen que ha valgut la pena passar pel procés de donació i repetirien el procés si poguessin o si fos necessari. Així i tot, un petit percentatge estaria exposat a alteracions emocionals com depressió, ansietat i fatiga, sobretot si els seus interessos en la donació no obtenen una resposta directa i favorable. Aquestes troballes mostren que hi ha un marge de millora en les pràctiques actuals, especialment en l'avaluació psicosocial i el seguiment dels donants d'òrgans. D'altra banda, destaca la importància de resoldre tots els possibles dubtes del donant i assegurar-se que se senti preparat per a la donació.
L'estudi va detectar molt poca diferència en els diferents paràmetres analitzats en donants respecte a la població general, amb resultats molt positius en tots els qüestionaris. Així i tot, hi va haver un subgrup de donants, un 28% del total analitzat, en els quals es va detectar un potencial risc de reducció de la qualitat de vida en el primer any després de la donació. Aquest subgrup incloïa persones amb més por de perdre a la persona receptora si no es realitzava el trasplantament de ronyó i els que sentien un major compromís per evitar el seu sofriment. Aquestes persones son les que van expressar una sensació de necessitar més informació sobre la donació i la cirurgia.
Els estudis previs disponibles sobre resultats sociopsicològics en donants de ronyó solen ser retrospectius, és a dir no fan un seguiment. A més, se solen fer en un sol centre sanitari, i se solen basar en opinions professionals en lloc de qüestionaris estandarditzats. És per això que les seves conclusions podrien estar més limitades. Aquest treball, en canvi, presenta el valor afegit de ser un estudi prospectiu, de seguiment a mig termini i multicèntric entre diversos països europeus.
Aquesta investigació, liderada per la Dra. Ana Menjívar i el Dr. Xavier Torres, i dirigida pel Dr. Ignacio Revuelta, ha contribuït a millorar el procés de donació d'òrgans en persones vives a nivell europeu, i ha remarcat la importància del seguiment als donants de per vida. Fent evident que aquest seguiment no ha de limitar-se als resultats mèdics i quirúrgics sinó a tota l'esfera com a persona, incloent les variables psicosocials.
Autor: Dr. Ignacio Revuelta, Institut Clínic de Nefrologia i Urologia
