Què és un Còlic nefrític?

Durant l'exploració mèdica, al colpejar amb el puny la zona lumbar, augmenta el dolor (percussió). El pacient sol estar ansiós, incòmode i inquiet al realitzar aquesta exploració, així com demanar tractament analgèsic per reduir aquest dolor. Pot acompanyar-se de nàusees, vòmits, pal·lidesa, sudoració i sensació de ganes d'orinar.

La mesura terapèutica més urgent en la fase aguda és l'analgèsia. Els fàrmacs d'elecció són els antiinflamatoris no esteroides (AINES) com el diclofenac sòdic, dexketoprofèn trometamol, ibuprofè, ketorolac, metamizol o paracetamol.

Altres fàrmacs són els opiacis, espasmolítics, antiemètics (metoclopramida ajuda en el control de les nàusees i vòmits) o ansiolítics (benzodiazepines per al control de l'agitació i taquicàrdia ocasionada pel dolor).

És important saber que durant el quadre agut està restringida la ingesta de líquids.

Després d'un control adequat dels símptomes en urgències, posteriorment s'ha de continuar un tractament domiciliari.

Una mesura física, efectiva i fàcil per alleujar el dolor és l'aplicació de calor local com a tractament complementari al farmacològic.

Generalment, un cop superada la fase aguda del còlic, se sol recomanar una ingesta forçada de líquids per accelerar l'expulsió del càlcul renal. Així i tot, es necessiten més estudis per determinar l'efectivitat d'aquesta mesura. Hi ha fàrmacs que s'usen com a tractament mèdic expulsiu per afavorir l'expulsió del càlcul com els alfablocadors, calcioantagonistes i corticoides.

En la majoria dels casos, la fase aguda es resol favorablement i, després, juntament amb el tractament de manteniment i les mesures de suport domiciliàries, s'indica l'estudi de l’aparell genitourinari ambulatori.

No obstant això, hi ha situacions especials en què l'obstrucció de la via urinària pel càlcul provoca infecció, sèpsia, anúria (absència d'orina per obstrucció bilateral o unilateral en pacients amb un sol ronyó) i obliga a realitzar mesures invasives i urgents com el cateterisme ureteral (col·locació de catèter a nivell de l'urèter des de la bufeta fins al ronyó per drenar l'orina) o la col·locació de nefrostomia percutània (catèter col·locat per punció percutània lumbar fins al ronyó) per drenar la via urinària obstruïda, juntament amb tractament antibiòtic. Una obstrucció completa sense drenatge, a partir de les 4-6 setmanes pot afectar la funció de ronyó.