Factors de risc de la Incontinència Urinària

Genètica. Algunes dones neixen amb una musculatura de sòl pèlvic més dèbil o més susceptible de debilitar-se. Existeix major risc de patir incontinència urinària si hi ha antecedents familiars.

Embaràs. Les hormones alliberades durant l’embaràs relaxen els teixits i produeixen un estirament dels músculs del sòl pèlvic. A més, l’augment de pes, a mesura que el bebè creix, afecta la musculatura del sòl pèlvic a l’hora de mantenir la funció de continència de manera òptima.

Part. Durant el part, els músculs del sòl pèlvic que sostenen la bufeta, la vagina i el recte, pateixen el màxim estirament possible a causa de la pressió que exerceix sobre ells el cap del bebé en descendir fins a sortir per la vagina. En algunes dones, aquests músculs i els teixits que els rodegen, poden quedar més laxos de forma permanent, i debilitar aquestes estructures que donen lloc a tenir incontinència urinària i anal.

Menopausa. En aquesta etapa de la vida, a causa del canvi hormonal, es poden produir diferents canvis que precipitin o agreugin els símptomes de la incontinència i dels altres problemes de sòl pèlvic.

Cirurgia ginecològica. Una cirurgia ginecològica, com una extirpació de l'úter (histerectomia), o altres procediments terapèutics a nivell de la pelvis, com la radioteràpia, poden ocasionar alteracions dels nervis o de les estructures anatòmiques que mantenen la continència. Aquestes variacions poden precipitar o agreujar els símptomes de la incontinència urinària o provocar una sensació de bony en els genitals pel descens dels òrgans pèlvics (prolapse).

Obesitat. Està demostrat que el sobrepès i l'obesitat són factors de risc per a la incontinència urinària per esforç, a causa de l'increment de pressió dins de l'abdomen i, per tant, sobre la bufeta. Aquest efecte també pot contribuir a l'aparició o empitjorament d'altres problemes relacionats amb el sòl pèlvic, com el descens dels òrgans pèlvics (prolapse) o la incontinència urinària per urgència.

Restrenyiment crònic. L'augment dels esforços abdominals per aconseguir la correcta evacuació, exerceix pressió sobre les estructures pèlviques i distensió sobre la musculatura del sòl pèlvic, la qual cosa provoca que s'afebleixi.

Tabac. Existeix l'evidència que el tabac és un factor de risc per a la incontinència urinària d'esforç, ja que el seu consum habitual afavoreix l'aparició de tos crònica i aquesta provoca un augment de pressió abdominal.

Estimulants vesicals. La ingesta desmesurada d'algunes substàncies (cafeïna, begudes alcohòliques, gasoses i amb edulcorants) produeixen una estimulació excessiva de la bufeta, la qual cosa empitjora els símptomes d'urgència miccional i augmenta les ganes d’anar al bany.

Beure massa. La ingesta excessiva de líquids (més d'1,5 l al dia) pot condicionar l'aparició o empitjorament de la incontinència.

Esforços físics. Algunes de les conductes que es realitzen durant al dia, suposen fer esforços físics repetits, ja sigui en el treball, aficions, postura corporal, etc. Això condiciona un augment de pressió abdominal i sobrecàrrega de les estructures del sòl pèlvic, la qual cosa pot precipitar o agreujar els símptomes d'incontinència d'esforç. Tenen més risc les dones que practiquen esports d'impacte, esports de parada i arrencada, peses, flexions, etc.