Les Disfuncions del Sòl Pèlvic (DSP) ocorren quan s'altera la funció de la pelvis i pot donar lloc a incontinència urinària o dificultat per orinar, descens de les parets de la vagina o prolapse (descens o afluixament) d'òrgans pèlvics incontinència anal i altres símptomes relacionats com el dolor i la disfunció sexual. Són molt freqüents, fins a un 46% de les dones presenten aquests símptomes, i és comú la coexistència de diverses disfuncions del sòl pèlvic en una mateixa dona. Les que han tingut lesions dels músculs o fàscies del sòl pelvià durant el part tenen major risc de tenir disfuncions, que poden aparèixer just després d'aquest o anys més tard.
El sòl pèlvic és el conjunt d'estructures musculars i lligaments que estan fixades als ossos de la pelvis. Aquestes estructures s'encarreguen de: sostenir els òrgans pèlvics (bufeta urinària, uretra, úter, vagina, recte i anus); garantir la continència urinària i fecal, i permetre alhora, la micció i la defecació. També faciliten el coit, donen sensibilitat a les relacions sexuals i ajuden al moment del part.
El factor de risc més important en les dones per desenvolupar disfuncions del sòl pèlvic és el part vaginal, ja que quan aquestes estructures s'estiren es poden fer malbé. Tot i això, el mateix embaràs també és un factor de risc, a causa de l'augment de pressió en aquesta zona, per la qual cosa una cesària no seria 100% protectora. Altres factors de risc són: major edat; l'ètnia, més freqüent en dones llatines i caucàsiques que en afroamericanes; tenir antecedents familiars, l'obesitat, la tos crònica i el restrenyiment.
Per prevenir l'aparició d'aquestes lesions és important actuar sobre el part i evitar els parts instrumentats (fòrceps) sempre que sigui possible, protegir el perineu durant la sortida del cap fetal o fer una episiotomia (incisió quirúrgica per ampliar el canal del part) quan calgui. Aquestes mesures són especialment importants en dones que ja tenen més risc de patir DSP al postpart. Actualment, ja es comencen a aplicar models matemàtics per predir, abans del part, el risc de DSP, i així personalitzar les recomanacions del tipus i detalls del part segons el risc i les preferències de les dones.
No obstant això, aquelles dones que tenen incontinència urinària o anal (gasos o femta), dificultat per orinar, sensació de volum a la vagina o dolor pèlvic habitual o durant les relacions sexuals, poden millorar exercitant la musculatura del sòl pèlvic amb els exercicis de Kegel correctament realitzats. També hi ha dispositius de tipus pesari (que es col·loquen a la vagina i exerceixen un pes) per millorar el suport, o fàrmacs per evitar el desig urgent d’orinar. L'eliminació de certs irritants vesicals (cafè, alcohol, fruites àcides) de la dieta, evitar l'augment de pes, el restrenyiment, la tos, o l'exercici físic d'impacte fort i freqüent poden millorar la simptomatologia. En casos seleccionats, es pot corregir quirúrgicament un prolapse o una incontinència urinària d'esforç.
És important consultar un especialista per diagnosticar el tipus d’alteració i plantejar les opcions terapèutiques. Hi ha tractaments per a totes les disfuncions i per a totes les dones, des de mesures conservadores fins a correcció quirúrgica, segons el tipus de disfunció, la gravetat i l'afectació de la qualitat de vida que faci referència a la pacient. Alleujar aquests símptomes és primordial pel benestar de la dona, millorar la seva qualitat de vida, la seva imatge corporal i la seva vida sexual.
Informació documentada: Dra. Cristina Ros Cerro, especialista Sènior de l'Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, i professora Associada de la Universitat de Barcelona.
