Preguntes freqüents sobre Incontinència Urinaria

La pèrdua d'orina no s'ha de considerar normal quan passa després del part i tampoc és una conseqüència del procés d'envelliment. En ambdues situacions, i sempre que es produeixin pèrdues involuntàries d'orina, s’ha de consultar amb un professional amb experiència sense haver d'amagar, sentir vergonya i sense permetre que aquest problema li limiti en la seva activitat diària.

Durant l'embaràs, els músculs i altres estructures anatòmiques que formen el sòl pèlvic i que sostenen i permeten el correcte funcionament de la bufeta, la vagina i el recte, pateixen una sobrecàrrega. Durant el part hi ha una distensió i, en alguns casos, un estirament màxim d'aquests músculs. En algunes dones aquests músculs i teixits que els envolten, poden quedar més laxos de forma permanent, i causar una debilitat en aquestes estructures que pugui afavorir l'aparició de símptomes d'incontinència urinària i altres problemes del sòl pèlvic.

És important que durant l'embaràs, i en els primers mesos després del part, es facin exercicis que enforteixin els músculs del sòl pèlvic i, també, que s’evitin activitats que puguin sobrecarregar excessivament. La dona ha d'assegurar que els seus músculs del sòl pèlvic tenen el to correcte i una bona capacitat de contreure i relaxar-se, tant de forma voluntària com reflexa.

És la prova clau per al diagnòstic exacte del tipus d'incontinència urinària i d'altres disfuncions miccionals. El seu objectiu és mesurar el funcionament de la bufeta mentre s’omple de líquid i en el moment de la micció.

És una prova que realitzen els uròlegs per veure l'interior de la bufeta i de la uretra (conducte de sortida de l'orina a l'exterior).

Encara que la cirurgia hagi resolt la seva incontinència urinària, és recomanable mantenir un bon to muscular i seguir practicant els exercicis de forma habitual.

El temps de repòs postoperatori que es recomana és de 4-6 setmanes. Tot i que les activitats que impliquin fer esforços físics importants és millor evitar-les durant uns 3 mesos. Per assegurar l'èxit i la durada de la intervenció, es recomana evitar el restrenyiment i fer esforços físics que tinguin impacte sobre els músculs del sòl pelvic.

Cada cas és diferent. Les opcions de tractament poden passar per canviar alguns hàbits d'estil de vida, exercitar la musculatura de sòl pèlvic, prendre fàrmacs o una intervenció quirúrgica. Aquesta última només està indicada en dones amb incontinència urinària causada per un esforç.

Cal dir, que un alt percentatge de dones amb incontinència urinària aconsegueix la curació o una millora significativa en els símptomes després d'un tractament.

La quantitat de líquids ingerits està directament relacionada amb el volum d'orina que es produeix. La quantitat adequada és d'uns 1,5 litres, tenint en compte que, si es realitza una dieta correcta, tots els aliments contenen un volum variable d'aigua.

En el cas de la incontinència urinària d'esforç, a més pot ser útil tenir la precaució de buidar la bufeta quan es tingui previst realitzar alguna activitat que impliqui esforç físic (gimnàstica, caminar, etc.).

S'ha de consumir de manera moderada begudes alcohòliques i gasoses, cafè, te, cítrics o xocolata. La disminució de la ingesta d’aquests aliments pot ajudar a evitar episodis d'incontinència, sobretot en el cas de dones que tenen urgència miccional o que han d'anar amb molta freqüència a orinar (bufeta hiperactiva).

L'obesitat i el sobrepès són un factor de risc important d'incontinència, ja que causen una excessiva sobrecàrrega de les estructures del sòl pèlvic i afavoreixen la seva distensió i debilitament progressiu.

No es recomana fer els exercicis de la musculatura del sòl pèlvic sense una valoració prèvia per part de professionals experts, que confirmin que la dona és capaç de contraure correctament aquests músculs.

Abans d'iniciar el programa d'entrenament, el terapeuta valorarà el to dels músculs i la capacitat de fer correctament els exercicis de contracció de la musculatura del sòl pèlvic. Amb aquesta avaluació inicial, podrà dissenyar un programa d'exercicis personalitzat.

Les persones que aprenen amb un fullet acostumen a fer els exercicis correctament, la qual cosa pot empitjorar el problema.

No es necessita un temps especial, ja que es pot entrenar la musculatura en qualsevol moment del dia i incorporar-lo a la vida quotidiana. Per exemple, a l’autobús, a la dutxa, mentre es cuina, es veu la televisió,...

No. La forma més adequada de fer els exercicis és tancar l'orifici anal, com si volguéssim retenir l'expulsió d'un gas, i l'orifici vaginal. Aturar el flux de l'orina al vàter només és una manera d'identificar els músculs del sòl pèlvic, però no s'ha de fer exercici durant la micció.

Els exercicis de la musculatura del sòl pèlvic es poden fer en diferents posicions (asseguda, de peu, estirada en posició fetal, etc ...), cada dona ha de buscar la posició que li resulti més còmoda.