Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Proves i diagnòstic de la Incontinència Urinària
Temps de lectura: 4 min
En general, se segueix un protocol diagnòstic per conèixer el tipus d'incontinència d'orina de la pacient que inclou:
Història clínica. Es revisen els antecedents familiars, les malalties que ha tingut la dona, com han estat els embarassos i parts i si ha tingut algun problema ginecològic. A més, s'entrevista amb la pacient per conèixer els seus símptomes i identificar factors de risc; si beu massa líquids, si ingereix begudes estimulants (cafè, te, etc.), si segueix algun tractament amb algun medicament que pugui causar la incontinència, com succeeix amb els diürètics, o per contra, retenir l'orina, com ocorre amb els antidepressius.
Qüestionaris de símptomes. Es contesten uns breus qüestionaris que permeten valorar els símptomes de la millor manera possible.
Exploració física. Per detectar anomalies físiques que poden estar relacionades amb la incontinència, així com possibles problemes associats (cicatritzis cirurgies prèvies, hèrnies abdominals, lesions cutànies, etc.).
Anàlisi d'orina. Es realitza per descartar una infecció urinària. Si és positiu, s'identifica el germen que la causa i s'aplica el tractament antibiòtic adequat.
Registre o diari miccional. El diari miccional és un registre del nombre de miccions, fuites d'orina i begudes que s'ingereixen. El diari miccional ajuda al metge a comprendre millor la incontinència urinària, alhora que detectar hàbits de comportament susceptibles de ser modificats per aconseguir una millorança important dels símptomes.
Com fer un diari miccional
En el diari miccional s'apunta durant 3 dies les hores i la quantitat de líquids que es beuen. A més, cal registrar totes les miccions que es fan, a quina hora del dia i quanta quantitat d'orina s'elimina cada vegada (amb ajuda d'un mesurador).
També s’apunten les hores en què s'hagin produït pèrdues d'orina, així com quan es fica al llit i s'aixeca, per valorar quantes vegades s’ha d'orinar a la nit.
En funció dels símptomes i de l'exploració física, existeixen altres proves diagnòstiques que aporten informació addicional per conèixer millor la causa de la incontinència urinària:
Mesurament d'orina residual. L'ecografia és un mètode senzill i no dolorós que permet determinar el volum de l'orina residual, és a dir, la que pot quedar en la bufeta després de realitzar una micció espontània.
Estudi urodinàmic. És la prova clau per al diagnòstic exacte del tipus d'incontinència urinària i d'altres disfuncions miccionals. El seu objectiu és mesurar el funcionament de la bufeta mentre es va omplint de líquid i al moment de la micció.
Ecografia del sòl pèlvic. És una prova senzilla i no dolorosa que permet valorar la forma de la uretra (conducte de sortida de l'orina a l'exterior), de la bufeta, i de la musculatura del sòl pèlvic.
Cistoscòpia. Permet veure l'interior de la bufeta i de la uretra.
Ecografia ren-vesical. Permet valorar l'anatomia i morfologia de la bufeta, les vies urinàries i els ronyons, per descartar litiasis (càlculs).
Exploració pèlvica
A les dones amb incontinència urinària, se'ls realitza una exploració pèlvica en la mateixa posició que quan acudeixen al ginecòleg. És important tenir la bufeta plena (beure 2-3 gots d'aigua abans d'anar a la visita). Durant l'exploració es visualitzen els genitals externs (vulva i entrada a la vagina), el meato uretral (orifici de sortida de l'orina) i els genitals interns (vagina i coll de la matriu) amb l'ajuda d'un separador similar al de les revisions ginecológicas.
Per saber si es produeix una pèrdua d'orina amb l'esforç, se li demana a la dona que tossi. També es realitza un tacte vaginal (introducció d'un dit en la vagina) per valorar la possible pèrdua del suport de la uretra (conducte per on surt l'orina a l'exterior), la presència de cicatrius de cirurgies prèvies, l'existència de prolapse genital (descens de la posició habitual d'algun òrgan pèlvic com l'úter, la bufeta o el recte) i l'avaluació de la capacitat de contracció de la musculatura del sòl pèlvic.
En dones que tenen fuites de gasos o femta, pot ser necessari realitzar un tacte rectal (introducció d'un dit per l'anus) per valorar el to de l'esfínter anal (múscul que es contreu per contenir la femta).
A quin professional consulto?
La detecció (preguntar si es tenen fuites d'orina) i la informació sobre el problema de la incontinència, l'ha de fer qualsevol professional de la salut (metge, infermera…). El diagnòstic del tipus d'incontinència urinària i la indicació del tractament inicial, ho pot realitzar el metge de família o l'especialista en ginecologia o urologia general.
Dins de la ginecologia i de la urologia, existeixen professionals experts en les disfuncions del sòl pèlvic. El uroginecòleg és un metge especialista en ginecologia o en urologia, que es dedica de forma preferent o exclusiva a diagnosticar i tractar disfuncions del sòl pèlvic, com la incontinència i el descens d'òrgans pèlvics (prolapse).
En molts centres hospitalaris existeixen en l'actualitat unitats d’uroginecologia (també denominades de sòl pèlvic) en les quals col·laboren ginecòlegs, uròlegs, infermeres i altres especialistes, amb l'objectiu d'oferir una atenció integral a les dones amb aquests problemes de salut.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Amelia Pérez González
Infermera
Servei de Ginecologia
Montserrat Espuña Pons
Ginecòloga
Servei de Ginecologia
Sònia Anglès Acedo
Ginecòloga
Servei de Ginecologia
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
