Diagnòstic i proves de la Hipertensió Pulmonar

Radiografia de tòrax. Habitualment s’aprecia dilatació de les artèries pulmonars principals i de les seves branques, amb disminució de la vascularització perifèrica. És freqüent l’augment de la mida del cor pel creixement de les cavitats cardíaques dretes.

Electrocardiograma (ECG). El resultat de l’ECG és normal fins en el 90% dels casos. És una exploració no invasiva que permet estudiar l’activitat elèctrica del cor en un moment determinat. L’objectiu és conèixer la freqüència dels batecs, el tipus de ritme cardíac i la morfologia de les ones elèctriques del cor. Pot mostrar augment o distensió del ventricle dret.

Determinacions analítiques. Ajuden a determinar la causa de la hipertensió arterial pulmonar. Es fan estudis de la funció hepàtica i tiroidal, serologia del VIH i dels virus de la hepatitis B i C, així com anàlisi d’anticossos associats a malalties del teixit connectiu.

Ecocardiograma. Permet estimar de forma no invasiva la pressió de l’artèria pulmonar, valorar les característiques de les cavitats cardíaques dretes i descartar una cardiopatia com a origen de la hipertensió pulmonar. Per tant, aquesta és la tècnica més que es va servir amb més freqüència en la detecció de la hipertensió pulmonar.

Gammagrafia pulmonar de ventilació i perfusió. Serveix per mesurar el flux d’aire dels pulmons (ventilació) i veure com circula la sang als pulmons (perfusió). S’ha de fer a tots els pacients per descartar malaltia tromboembòlica.

Exploració funcional respiratòria. Permet avaluar com afecta la hipertensió pulmonar sobre la funció pulmonar. També permet detectar una malaltia respiratòria com a causa l’aparició d’hipertensió pulmonar.

Tomografia computada (TC) de tòrax. Es recomana fer-la quan se sospita que pot existir afectació del teixit pulmonar. És el cas de la  pneumopatia intersticial, la malaltia venoclusiva o l’hemangiomatosi capil·lar pulmonar. L’angioTC amb contrast, o Angiografia per Tomografia Computada, permet localitzar i quantificar les lesions tromboembòliques.

Proves d’esforç. Permeten avaluar la limitació de la capacitat aeròbica dels pacients (capacitat de fer exercici moderat). La mesura objectiva de la tolerància a l’esforç  es pot fer amb proves senzilles, com la prova de la marxa dels 6 minuts (PM6M)) o complexes, com les proves d’esforç cardiopulmonar en cicloergòmetre.

Estudi hemodinàmic pulmonar. És l’eina que confirma el diagnòstic d’hipertensió pulmonar, proporciona informació sobre la seva gravetat i el seu pronòstic. A més, permet avaluar si la malaltia és reversible i en quin grau, a través de la prova vasodilatadora aguda.