Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament de la Hipertensió Pulmonar
Temps de lectura: 4 min
En el tractament de la hipertensió pulmonar es poden destacar diversos esglaons: el tractament no farmacològic, que serien les recomanacions en els hàbits de vida, el tractament farmacològic de suport i el tractament farmacològic específic.
Limitar el grau de l’activitat física. Els pacients han de realitzar activitat física no extenuant, fins que puguin suportar-la sense presentar símptomes.
Evitar fàrmacs que puguin agreujar la malaltia (descongestionants nasals, beta-bloquejants,..)
Seguir una dieta sense sal.
Tractament contraceptiu. Les dones han de seguir un tractament contraceptiu ja que la sobrecàrrega hemodinàmica que representa l’embaràs i, sobretot, el postpart immediat, pot provocar la mort de la mare i suposar un risc per al nounat.
Antagonistes del calci. Aquests medicaments es fan servir per relaxar els músculs de les parets dels vasos sanguinis. Els fàrmacs més utilitzats són nifedipina, diltiazem i amlodipino. Entre els efectes secundaris s’inclouen una baixada de la pressió arterial en posar-se dret (hipotensió arterial), inflor dels turmells i les cames per acumulació de líquid (edemes mal·leolars) i baix nivell d’oxigen a la sang (hipoxèmia).
Anticoagulants. Per prevenir coàguls de sang a les artèries dels pulmons. Tots els pacients amb HPTEC han de prendre aquests fàrmacs de per vida. Els més utilitzats són acenocumarol i la warfarina que requereixen un estricte seguiment mèdic per garantir una correcta descoagulació. Com a efecte advers es poden produir sagnats de major o menor quantitat.
Diürètics. Són útils per disminuir la retenció de líquids, sobretot la inflor causada per l’excés de líquid a les cames (edema perifèric), però també la retenció de líquids més generalitzada. S’han d’utilitzar a dosis baixes per no danyar la funció renal.
Oxigenoteràpia. S’administra únicament quan existeix hipoxèmia severa (falta d’oxigen). Ha demostrat reduir la resistència vascular pulmonar en pacients amb hipertensió pulmonar arterial.
El tractament farmacològic de la hipertensió pulmonar actua sobre tres vies: la via de l’òxid nítric, la via de l’endotelina i la via de la prostaciclina.
Es pot iniciar el tractament d’una sola via, però actualment es recomana que es comenci amb una teràpia combinada. És a dir, s’inicia el tractament específic amb dos o més fàrmacs alhora i s’afegeixi un tercer fàrmac a la teràpia prèvia, si aquesta és insuficient per controlar els símptomes de la malaltia.
Via de l’òxid nítric (NO). Actua a través d’inhibidors de fosfodiesterasa-5 (iPDE-5) i activadors de la guanilat ciclasa soluble. La fosfodiesterasa és un enzim que es troba incrementat en la circulació pulmonar dels pacients amb hipertensió pulmonar. Un excés d’aquest enzim provoca constricció i, per tant, la seva inhibició condueix a una relaxació de les artèries pulmonars. Els principals inhibidors de la fosfodiesterasa son el sildenafil i el tadalafil; i els activadors de la guanilat ciclasa soluble, el riociguat. Tots tres s’administren per via oral.
Via de l’endotelina (ARE). Actua a través d’antagonistes dels receptors de l’endotelina. Són fàrmacs que s’administren per via oral i bloquegen els efectes de l’endotelina (substància que promou la constricció de les venes dels pulmons). A l’impedir els efectes de l’endotelina no es produeix la vasoconstricció i, en canvi, si la vasodilatació. Amb la conseqüent baixada de pressió a l’artèria pulmonar. Dins d’aquest grup hi ha bosentán, ambrisentán i macitentán.
Via de la prostaciclina. Els fàrmacs que actuen sobre aquesta via, són potents dilatadors dels vasos de la circulació pulmonar i també intervenen en el procés de coagulació com antiagregants plaquetaris. Els principals fàrmacs són: epoprostenol, iloprost i treprostinil, que s’administren per via intravenosa, inhalada o subcutània, respectivament. Recentment s’ha introduït un nou fàrmac, que actua sobre el receptor de la prostaciclina, i que es pot administrar per via oral, selexipag.
Els fàrmacs a utilitzar en cada cas concret depenen del tipus de malaltia, la gravetat de la hipertensió pulmonar i la situació del pacient. La medicació emprada en el tractament de la hipertensió pulmonar no es pot interrompre de forma brusca perquè pot produir un agreujament per efecte “rebot”.
Les tècniques quirúrgiques que s’utilitzen són:
Septostomia auricular: El septum és la paret que separa la part dreta de la part esquerra del cor, i el que impedeix que hi hagi comunicació entre les aurícules i entre els ventricles. La septostomia consisteix en realitzar una perforació a la zona del la paret que separa les dues aurícules. Es tracta d’un procediment pal·liatiu per millorar la simptomatologia, però no fa desaparèixer la malaltia.
Trasplantament pulmonar o cardiopulmonar. Només es fa en casos molt concrets, en estadis avançats de la malaltia.
Pel que fa a la HPTEC:
- Trombendarterectomia pulmonar: cirurgia oberta i complexa per extreure els trombes que obstrueixen les arteries de major mida, accessibles mitjançant cirurgia.
- Angioplastia pulmonar amb baló: procediment intervencionista però no cirurgia oberta que permet dilatar les artèries pulmonars més distals que estan afectades en la HPTEC.
Els avenços en el coneixement de la hipertensió arterial pulmonar han permès elaborar nous fàrmacs. La seva eficàcia i seguretat es comprova mitjançant assajos clínics en què els pacients tenen la possibilitat de participar, sent els primers en obtenir els beneficis de tractaments futurs.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Isabel Blanco Vich
Joan Albert Barberà Mir
Publicat: 23 novembre de 2021
Actualitzat: 1 desembre de 2021
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
