Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Símptomes de la Hipertensió Arterial Pulmonar
Temps de lectura: 2 min
Habitualment els primers símptomes de la hipertensió arterial pulmonar són poc específics. Aquesta situació facilita que la malaltia pugui ser confosa amb d’altres o que es diagnostiqui d’una manera tardana.
Els símptomes més freqüents són:
L’ofec (dispnea) quan es fa un esforç.
La pèrdua de coneixement durant o després de fer un esforç.
El dolor toràcic.
La fatiga.
Les palpitacions.
Inflor causada per l’excés de líquid (edema perifèric).
Donada la poca especificitat d’aquests símptomes i la seva aparició de forma gradual, sovint es triga a fer el diagnòstic. La pèrdua de coneixement i el dolor toràcic que apareixen quan es fa exercici indiquen que s’està produint una limitació del cabal cardíac (reduint la quantitat de sang que entra al cor).
Per a poder diagnosticar-la és necessari tenir presents els factors de risc associats a la hipertensió arterial pulmonar, així com els antecedents familiars i l’ús de fàrmacs.
També és important definir en quina mesura la malaltia limita les activitats de la vida diària. Per això, s’utilitza la classificació funcional de la New York Heart Association (NYHA) modificada, que té utilitat pronòstica i terapèutica en el seguiment clínic dels pacients.
En les fases més avançades de la malaltia poden aparèixer signes i símptomes d’insuficiència cardíaca dreta com:
- Acumulació de líquid a nivell abdominal (ascites).
- Prominència marcada de la vena jugular a nivell del coll (ingurgitació jugular).
- Coloració blavosa de la pell i del llit unguial (teixit connectiu adherent que es troba sota l'ungla i que la fixa al dit) per una falta d’oxigenació de la sang (cianosi).
- Deformació indolora de la punta dels dits i les ungles (acropàquia).
- Inflor dels turmells i les cames per acumulació de líquid causada per la mala funció del cor (edemes mal·leolars).
L’ofec (dispnea) és el símptoma més freqüent de la hipertensió pulmonar. Per avaluar la seva severitat i la capacitat d’activitat física dels pacients s’utilitza l’escala de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la New York Heart Association (NYHA). Hi ha 4 graus:
- Classe Funcional (CF) I: Pacients amb HP que no tenen limitació en l’activitat física habitual. L’activitat física regular no provoca; increment de la dispnea ni fatiga (cansament), dolor al pit, ni pèrdua de consciència.
- Classe Funcional (CF) II: Pacients amb HP que presenten una limitació moderada en l’activitat física. L’activitat física normal provoca; augment de la dispnea, fatiga, dolor al pit o pre-síncope (pèrdua de consciència).
- Classe Funcional (CF) III: Pacients amb HP i una limitació molt marcada de l’activitat física.
- Classe Funcional (CF) IV: Pacients amb HP que són incapaços de realitzar una activitat i poden presentar signes de fallida ventricular dreta.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Isabel Blanco Vich
Joan Albert Barberà Mir
Publicat: 23 novembre de 2021
Actualitzat: 1 desembre de 2021
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
