Serologia

Els tests serològics permeten detectar les immunoglobulines, anticossos capaços d’unir-se als agents infecciosos i activar el sistema immunitari. Hi ha diferents tipus d’immunoglobulines, no obstant això, les que més s’utilitzen amb finalitats diagnòstiques són les denominades IgM i IgG. La immunoglobulina tipus IgM és el primer anticòs que l’organisme produeix quan entra en contacte amb un agent infecciós. Generalment, es pot detectar durant, però, sobretot, després de la primera setmana de la infecció. La immunoglobulina tipus IgG és un anticòs més especialitzat. Aquesta s’uneix directament al patogen, per tant és un indicador d’infecció en etapes posteriors. La seva presència habitualment indica protecció davant un microorganisme.

Els tests serològics, al ser un reflex de la resposta immune, es poden utilitzar amb finalitats diagnòstiques. En tenir anticossos, sigui tipus IgM o IgG positiu, es pot saber si la persona s’ha infectat de manera recent o si es troba en una fase de recuperació de la infecció. D’altra banda, també indiquen, en estudis posteriors, l’estat d’immunitat d’una població. Això facilita la implementació, sobretot, de les campanyes de vacunació. En el cas de la infecció pel SARS-CoV-2, la presència d’IgM indica infecció recent, mentre que la presència d’IgG indica una infecció d’almenys 10 dies d’evolució. De forma poc freqüent, algunes persones no són capaces de produir anticossos. Per tant, és necessària una adequada interpretació de les proves serològiques per part del personal capacitat en l’àrea.   

Primer es necessita extreure una mostra de sang, llavors se centrifuga per extreure el sèrum. Es poden utilitzar diverses tècniques per detectar la presència d’anticossos. Les més utilitzades actualment en el context de pandèmia per SARS- CoV-2 són les següents:  

• L’assaig d’immunoabsorció lligat a enzims (ELISA). Són assaigs que es basen en les reaccions d’enllaç antigen-anticòs. S’utilitza un enzim com a marcador per mesurar la formació d’aquests complexos. Aquesta tècnica s’ha de realitzar en un laboratori de microbiologia, ja que requereix un equip i personal capacitat per a la seva realització i interpretació. L’assaig es realitza en mostra de sang i pot durar varies hores.  
• Proves de flux lateral, també conegudes com a test d’immunocromatografies. Són dispositius desenvolupats per detectar la presència de complexos d’antigen-anticòs en una mostra líquida sense necessitat d’equips especialitzats. El fonament bàsic de la tècnica és molt similar a les proves d’embaràs. El test se submergeix a la mostra i si l’anticòs que es vol detectar hi és present, apareix una línia de color que indica el resultat positiu. Si no hi ha hagut reacció, apareix una altra banda de color. La mostra que s’utilitza és sang, sèrum o sang capil·lar. No és necessari analitzar en un laboratori. El resultat, depenent de la casa comercial, es pot detectar en 15-20 minuts.  

No es necessita realitzar cap preparació prèvia abans de la prova.