Preguntes freqüents sobre Hipertensió

No hi ha símptomes específics; tot i que la hipertensió severa es pot associar al mal de cap. En la majoria dels casos, el mal de cap és el causant de la hipertensió.

Quan una persona té els pares hipertensos, les possibilitats de patir hipertensió són d'un 25 %. Si tots dos ho són, la probabilitat augmenta al 50 %.

La pressió pot pujar quan s'està nerviós, així com en èpoques de més estrès per problemes laborals, dols, separació..., però és transitori. Aquestes xifres de pressió falsament elevades milloren amb tranquil·litzants. L'estrès pot disparar o contribuir a la seva manifestació, però no l'origina ni l'eleva.

Controlant el pes, realitzant exercici físic i evitant una alimentació excessivament salada des de la infància.

La hipertensió és molt més freqüent en persones amb sobrepès i obesitat. Quan una persona guanya pes, la pressió tendeix a pujar, mentre que, sovint, quan es perd pes, la pressió baixa. És un dels factors més importants en el tractament de la hipertensió arterial. Fins i tot, en molts pacients pot ser l'única mesura necessària sense haver d'afegir medicació.

L'augment de la pressió arterial que té lloc després de la menopausa és degut fonamentalment al dèficit d'estrògens, encara que també hi ha d'altres factors relacionats, com l'augment de pes, l'alimentació inadequada, el sedentarisme...

El pacient hipertens acostuma a ser asimptomàtic, fins i tot amb xifres de pressió molt altes. Excepte en casos molt extrems, amb xifres de pressió arterial de 200/120 acompanyades de problemes cardiovasculars greus (edema de pulmó, infart de miocardi, ictus...), no necessita atenció immediata i no cal anar a Urgències. Sí que cal sol·licitar cita amb el metge d'atenció primària per tal de perfilar l'estudi i establir el tractament i el seguiment que correspongui.

S'ha de reposar, assegut, almenys 5 minuts abans de prendre's la pressió. Evitar el consum de begudes amb cafeïna (això inclou les begudes de cola i altres begudes gasoses i energètiques, així com el cafè i el te), alcohol o tabac durant els 15 minuts anteriors.

T'has d'asseure de manera còmoda, en una cadira amb suport que aguanti l'esquena, amb els peus ferms sobre el terra i col·locar el braç en una taula.

En aquest moment, els dispositius electrònics recomanats són els que compleixin amb les correctes normes de validació; per fiabilitat i per la facilitat del seu maneig, sent preferent el de braç.

En el cas d'hipertensió moderada, un pla programat de dieta i exercici físic pot ser que sigui tot el que es necessiti. Si això no és suficient, hi ha una gran varietat de medicaments per afegir a aquestes mesures. El seu metge decidirà quin tipus de medicació és l'adequada i la dosi a prendre. No obstant això, cal no oblidar que el fet de prendre pastilles per a la hipertensió no implica que hagi de deixar de seguir la dieta pautada i l'exercici que se li ha recomanat.

Les persones amb hipertensió arterial han de saber que algunes medicacions per al refredat, com les gotes nasals descongestives, certs xarops o preparats com efedrina, o els antiinflamatoris, poden interferir amb la medicació antihipertensiva.

La hipertensió denominada essencial no es cura. És una malaltia per a tota la vida, que es controla seguint un estil de vida saludable i prenent la medicació prescrita. Només es poden curar, i no sempre, les hipertensions secundàries a altres malalties, quan la malaltia que l'origina se soluciona.

Si la pressió arterial no es normalitza es poden produir lesions en el cervell, cor, ulls i ronyons. Aquestes lesions poden ser mortals o deixar invalidesa. És per aquesta raó, que és tan important seguir molt bé el tractament durant tota la vida.

Es calcula que el 14 % dels hipertensos tractats amb hipotensors presenten aquest problema en algun moment de la seva vida, bé per la pròpia malaltia com pels tractaments utilitzats.

Entre les substàncies o fàrmacs que poden elevar la pressió arterial hi ha: regalèssia, anticonceptius orals, antiinflamatoris, cortisona, cocaïna, amfetamines i els medicaments efervescents.

L'exercici físic contribueix a la reducció de les xifres de pressió arterial. També redueix la freqüència cardíaca i el risc de patir angina de pit o infart de miocardi (cardiopatia isquèmica). A més, contribueix a la pèrdua de pes, a la millora dels nivells de colesterol i de triglicèrids, a la fixació del calci ossi i a reduir els estats d'ansietat.

L'exercici recomanat és l'aeròbic, és a dir, caminar, nedar, anar amb bicicleta, fer marxa nòrdica, córrer, etc. Ha de ser continuat en el temps i fer-ho almenys de 20 a 30 minuts al dia, com a mínim, tres dies per setmana. El pla d'exercici ha de ser individualitzat, tenint en compte l'edat, si ha practicat exercici anteriorment, si pateix malalties que el contraindiquen i l'actual estat de salut.

La quantitat de sal recomanada és d'uns 5 grams al dia.

La quantitat recomanada en l'home és d'un màxim de 20 g al dia, que equival a una copa de 200 cc (o 200 ml) de vi, o dues cerveses, o una beguda destil·lada de 80 ml al dia. En la dona, aquesta quantitat s’ha de reduir a la meitat.