Pronòstic de la Hipertensió Arterial

Crisis hipertensives. Aquestes situacions es defineixen per elevacions puntuals de la pressió per sobre de 190 mmHG de sistòlica o de 110 mmHG de diastòlica. De vegades, pot anar acompanyat de mal de cap, sagnat pel nas o inestabilitat. Les causes d'aquesta complicació poden ser degudes al fet no prendre la medicació prescrita per controlar la pressió, menjar amb molta sal, consumir medicaments o tòxics amb efecte sobre la pressió com antiinflamatoris, cortisona, descongestionant nasals...

En els casos en què es mantingui la pressió arterial superior a 190/110 mmHg de manera sostinguda (després de confirmar-ho en diverses lectures de pressió durant almenys 30 minuts), s'ha de consultar al metge. I, sobretot, recordar que, per baixar les xifres de pressió arterial, no cal automedicar-se.

Ictus. Un ictus es produeix quan la sang no arriba a alguna part del cervell. Els símptomes que es poden notar són la pèrdua de força d'una part del cos, sensació de formigueig, impossibilitat de caminar o falta o pèrdua brusca de visió, principalment.

En aquest cas, s'ha de trucar immediatament a emergències o acudir a un centre hospitalari per a una millor valoració.

Infart de miocardi o angina de pit (cardiopatia isquèmica). La falta de control de la pressió arterial pot afavorir tenir un infart de miocardi o angina de pit. En aquest cas es pot notar un dolor intens al cor que, de vegades, també pot ser al braç esquerre o al coll i, habitualment, apareix després d'un esforç físic, la qual cosa indica que la sang no arriba al cor.

En aquest cas, s'ha de trucar immediatament a emergències o acudir a un centre hospitalari per a una millor valoració.

Insuficiència cardíaca. És la complicació més freqüent de la hipertensió arterial. Les persones amb un mal control de la pressió i, sobretot, majors de 65 anys, els pot afavorir la progressió de la insuficiència cardíaca.

Malaltia Renal Crònica. En aquells casos en què, durant molts anys, hi ha un mal control de la pressió, es pot arribar a tenir una malaltia renal crònica, és a dir, que el ronyó no funcioni correctament. Les persones amb hipertensió arterial i diabetis tenen més risc de tenir una malaltia renal crònica si no controlen molt bé les xifres de pressió arterial.

Rigidesa arterial. El procés d'envelliment implica que les artèries es facin cada vegada més rígides i tinguin menys capacitat de flexibilitat. La falta de control de la pressió accelera aquest envelliment, sobretot, si a més, es continua fumant, s'és una persona amb diabetis o es té sobrepès.

Retinopatia hipertensiva.Encara que actualment és poc freqüent, l'elevació mantinguda de la pressió pot afectar les artèries de la retina i produir una disminució de la visió.

Hipertròfia ventricular esquerra. La falta de control de la pressió fa que les parets del cor es vagin engrandint i es facin cada vegada més gruixudes. Si aquest engronsament es manté durant molt temps, les parets del cor es dilaten i dificulten la funció correcta del cor. Aquest canvi es pot detectar amb un electrocardiograma o amb un ecocardiograma.

Microalbuminúria. La falta de control de la pressió pot provocar que el ronyó no faci correctament la seva funció. Per aquest motiu, un dels primers signes que es detecten en una anàlisi d'orina recent és la pèrdua de proteïnes de petita grandària (albúmina) per l'orina.