Viure amb Fibromiàlgia

Qualsevol persona que té un dolor agut, disminueix la seva activitat física. Quan es té dolor, la resposta automàtica del cos és parar per intentar que disminueixi. Quan, degut al repòs, el dolor és més controlable, la persona realitza un altre cop les seves rutines amb més facilitat, però quan es parla de persones que tenen un dolor quasi constant (dolor crònic), aquest repòs es pot tornar en contra d’ells. Així, la inactivitat constant provoca una desadaptació del cos a l’esforç. Es perd força, elasticitat muscular, resistència i apareix rigidesa articular, perquè el cos necessita el moviment.

Això no significa, que no s’hagi de respectar el dolor. A la fi, el dolor és una senyal d’alarma de l’organisme que s’ha d’escoltar. Però quan el dolor provoca com a conseqüència un dèficit important d’activitat física, s’entra en un cercle viciós en el que la inactivitat també provoca més dolor i més fatiga.

Les recomanacions més adients quant a l’exercici físic han de ser indicades i supervisades per un fisioterapeuta amb l’objectiu d’establir el grau d’ intensitat, duració i progressió de cada exercici. Així, es pot aconseguir establir uns hàbits de vida que incloguin l’exercici físic moderat i constant i que millori els símptomes que provoca aquesta malaltia.

L’exercici ben plantejat i que no suposi un sobreesforç pot ser un aliat molt important i no un enemic.

Actualment i entenent que cada pacient necessita establir unes pautes personalitzades, com a recomanació general, l’exercici aeròbic es la base de qualsevol tractament físic: caminar en pla o dins una piscina climatitzada, són dues bones activitats per començar. Prèviament s’aconsella:

• Escalfar les articulacions, realitzant moviments articulars senzills en el moment de despertar o després d’un període d’inactivitat és recomanable tots els dies.
• Les pautes d’estiraments i les de reforç musculars, però en un començament han de ser supervisades per un professional.
• Qualsevol exercici que es realitzi ha de ser tolerable, moderat i progressiu. L’educació terapèutica és molt important perquè el propi pacient sigui capaç de gestionar els seus esforços, fent del l’exercici físic una eina molt important en el seu tractament.
• En un principi no s’ha d’excedir els 30 minuts d’exercici i s’ha de fraccionar en períodes curts de 10 minuts, fins arribar a l’objectiu. Durant aquests períodes es s’ha de descansar 5 minuts. Es repeteix aquesta pauta entre 3 i 5 dies per setmana.

• Realitzar una bona planificació del viatge amb antelació tenint en compte la situació clínica i, si és necessari, consultar als especialistes i/o equip de tractament/seguiment.
• Preveure els fàrmacs habituals i de rescat necessaris i tenir presente les regulacions quant a la normativa exterior.
• Utilitzar ajuts tècnics, assistència de viatges i desplaçaments.
• Realitzar pauses, espais per descansar de manera programada dins dels itineraris. Incloure activitats flexibles per poder realitzar canvis, si són necessaris.

• Parlar amb la persona amb fibromiàlgia sobre quina és la millor manera d'ajudar-la.
• Informar-se de la malaltia i del seu tractament i quan sigui necessari acompanyar-lo a les visites terapèutiques.
• Comprendre, compartir, donar suport i felicitar els esforços que fa la persona.
• Acompanyar i tenir un paper actiu en el procés de la malaltia.
• Adaptar-se als canvis que es puguin produir durant l’evolució de la malaltia.
• Intentar no ser sobreprotector i deixar espai perquè el pacient trobi, de nou, el seu rol familiar, social i a la feina.