Causes de la Fibromiàlgia

No hi ha una causa clara atribuïble a la malaltia, tot i que hi ha diferents teories a l'inici de la malaltia.

Alguns estudis recents posen de manifest que els pacientes amb fibromiàlgia presenten alteracions en el sistema nociceptiu (conjunt d'estructures del sistema nerviós que regulen la percepció i la resposta al dolor).

Això suposa que el descens del llindar de detecció d'estímuls dolorosos és generalitzat i afecta a diferents teixits com els músculs, la pell, els ossos, els tendons i els lligaments, el que produeix un dolor extens, espontani, de predomini en estructures centrals (esquena), que s'acompanya de dolor provocat per estímuls no dolorosos, principalment en mobilitzar les diferents parts corporals.

Els pacients detecten de forma normal els diferents estímuls (fred, calor o pressió), però el punt en el qual aquests estímuls provoquen dolor està disminuït. També es produeixen canvis a nivell cerebral, amb augment de l’activació a les àrees de processament del dolor, tant de les àrees emocionals com sensorials, així com una disminució de neurotansmissors que són substàncies químiques que trasnmeten informació d’una neurona fins a la següent, que actuen com a fre en la sensació dolorosa. En aquest cas de la noradrenalina i la serotonina.

Una altra de les troballes recents és que el 70% de les fibres nervioses de tipus C (encarregades de conduir l’estímul dolorós des dels teixits perifèrics fins a la medul·la espinal) estan lesionades. Aquest factor és clau per explicar el dolor i altres símptomes sensorials, així com els mecanismes d'inducció i manteniment de la malaltia. La fibromiàlgia és una síndrome a causa de les alteracions perifèriques i centrals que es produeixen en el sistema nociceptiu, amb repercussió sobre el sistema nerviós autònom, el sistema neuroendocrí i, col·lateralment, sobre l'activitat d’altres àrees cerebrals corticals motores o somatosensorials.