Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Què és l'Esquizofrènia?

Temps de lectura: 4 min

L'Esquizofrènia és un trastorn complex en què intervenen diversos factors i es caracteritza per una àmplia variabilitat, tant en les seves causes com en la seva presentació clínica. Provoca alteracions del pensament, de la percepció, de les emocions i de la conducta, i mostra una tendència progressiva.

L'Esquizofrènia en primera persona

Professionals t'expliquen com es conviu amb la malaltia
Esquizofrènia | PortalCLÍNIC
L'esquizofrènia és una malaltia molt freqüent, afecta aproximadament un 1% de la població, vol dir que a Espanya hi ha al voltant de mig milió de persones que la pateixen. El seu inici sol produir-se en l'adolescència, pel que és una malaltia de gent jove.

L'origen de l'esquizofrènia s'atribueix a una alteració precoç del desenvolupament cerebral per causes diverses que combinen factors de predisposició genètica i desencadenants de tipus ambiental. Aquesta interacció entre gens i ambient condiciona un desenvolupament cerebral alterat, especialment a l’adolescència, amb severes anomalies de la connectivitat cerebral i una disfunció de diversos sistemes de neurotransmissió. Els principals sistemes de neurotransmissió que es veuen alterats són el sistema de la dopamina ‒ neurotransmissor present en diverses àrees del cervell i que és especialment important per a la funció motora de l'organisme ‒ i el sistema del glutamat ‒ el principal neurotransmissor excitatori del cervell ‒. La hiperactivitat de la dopamina podria explicar els símptomes positius de la malaltia, mentre que la neurotoxicitat vinculada al glutamat podria explicar els símptomes negatius i els dèficits cognitius de la mateixa.

És molt comuna?

Els grans estudis epidemiològics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), assenyalen que l'esquizofrènia afecta l'1% de la població mundial, independentment del gènere, la raça o el nivell socioeconòmic.

No obstant això, i a la llum de noves investigacions que han permès contrastar millor aquestes dades, avui dia se sap que l'esquizofrènia presenta una freqüència d'aparició que varia entre les poblacions al llarg del temps.

La seva prevalença ha disminuït al 0,7% i presenta una major tendència en homes, població d'àrees urbanes, consumidors de cànnabis (marihuana o haixix) i immigrants.

El trastorn sol aparèixer al voltant dels 16-25 anys, prop de quatre anys de mitjana abans en homes que en dones. Aquesta aparició, en general, més tardana, explica, en part, que les dones acostumin a presentar un millor pronòstic que els homes, atès que abans de l'aparició del primer episodi han tingut més temps per, per exemple, acabar els seus estudis, formar una xarxa social àmplia o la seva pròpia família.

En aproximadament el 5% de totes les persones amb esquizofrènia, la malaltia s'inicia abans dels 15 anys d'edat. En els casos en què apareix en edats més primerenques, sol començar de forma lenta, i predominen símptomes com l'aïllament (retraïment) social i emocional, el que es coneixen com a símptomes negatius. Aquest tipus d'esquizofrènia és més freqüent en homes i té un pitjor pronòstic.

Tipus d'esquizofrènia

Tradicionalment les classificacions internacionals, incloent l'última versió de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-10) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), han subdividit l'esquizofrènia en diversos subtipus diferents. Aquesta divisió es feia en funció de quins símptomes predominaven en el quadre clínic. Així, per exemple, si el pacient presentava un predomini de símptomes positius, es diagnosticava d'esquizofrènia paranoide.

No obstant això, aquestes classificacions en subtipus no aportaven categories que fossin útils per a la presa de decisions clíniques, de manera que l'última versió del manual diagnòstic de la Societat Americana de Psiquiatria (DSM-5) ja no els incorpora. És d'esperar que la propera actualització de la CIM de l'OMS també opti per abandonar aquests subtipus.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Eduard Parellada Rodon
Miguel Bernardo Arroyo
Miquel Bioque Alcázar

Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 30 novembre de 2022

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.