Diagnòstic de l’Endometriosi

Història clínica. És molt important identificar les pacients amb sospita d’endometriosi i fer una història clínica detallada (anamnesi) amb la descripció del dolor de la pacient. Un dels problemes és el retard en el diagnòstic, que pot arribar fins a 10 anys. D’altra banda, entre un 15-30% de pacients poden ser asimptomàtiques.

Exploració ginecològica. Mitjançant un tacte vaginal es pot determinar l'augment de mida dels ovaris, un cert grau d'immobilitat, la presència de nòduls d'endometriosi a la part posterior del coll de l'úter o a l’espai entre el recte i la vagina. De vegades també es poden detectar nòduls mitjançant un tacte rectal. La col·locació de l’espècul, en alguns casos, permet visualitzar els nòduls d’endometriosi en forma de lesions violàcies a la vagina.

Ecografia transvaginal. En l’actualitat, és la prova més important. És, especialment, útil per al diagnòstic d'endometriomes (quists d'endometriosi en els ovaris). Permet determinar la forma i mida de l’úter i la presència d'adenomiosi. Actualment, l’alta resolució i el 3D permeten, fent una correcta preparació del budell, detectar lesions d’endometriosi profunda a la part baixa del budell. També, es pot estudiar la bufeta urinària i, si es combina amb l’ecografia abdominal, es poden visualitzar els ronyons i els urèters per descartar endometriosi en aquestes localitzacions.

Analítica. No es disposa de cap marcador vàlid per al diagnòstic de l'endometriosi. El marcador tumoral anomenat CA125 pot augmentar. No obstant això, el seu augment és poc sensible (no s’eleva en totes les dones amb endometriosi) i específic (altres patologies ginecològiques poden augmentar el valor d'aquest marcador) per al diagnòstic de l'endometriosi. Així doncs, no és una prova que es determini rutinàriament en el protocol de diagnòstic de la dona amb sospita d'endometriosi.

Ressonància Magnètica Nuclear. Prova d'imatge no invasiva molt precisa per al diagnòstic d'endometriosi extragenital (intestinal, urinària, pulmonar). Permet l’estudi retroperitoneal i afectació d’arrels nervioses.

Laparoscòpia. En pacients asimptomàtiques, es pot diagnosticar l'endometriosi de forma casual en el transcurs d'una laparoscòpia realitzada per un altre motiu. La utilització de la laparoscòpia diagnòstica per a l’endometriosi no es recomana en l’actualitat.

Colonoscòpia. Per diagnosticar afectació de la mucosa del còlon.

Cistoscòpia. Permet diagnosticar l’afectació de la bufeta urinària per endometriosi.

Ènema opac, entero-ressonància, ènema-TAC. En casos d’afectació intestinal múltiple, apèndix, íleum.

Urografia endovenosa, renograma, gammagrafia renal. Per completar l’estudi d’afectació de les vies urinàries i de la funció renal.