Què és el Part?

• Vaginal. El part vaginal és el més freqüent i fisiològic. El part vaginal també pot ser instrumental, que és aquell que es duu a terme amb la utilització de fòrceps, espàtules o ventoses.
• Cesària. Incisió o tall a l'abdomen i a l'úter per extreure el bebè. Per motius de salut de la mare o del fetus, es pot programar per a una data concreta. També pot ser necessària durant el transcurs del part. 

El part normal és aquell que es produeix de manera espontània entre les 37 i 42 setmanes de gestació, comença quan augmenta la intensitat i el nombre de contraccions, o bé, per un trencament de la bossa de les aigües, sense tenir contraccions. S'ha d'acudir a urgències si:

• Les contraccions són regulars. Una cada 5 minuts durant 2 hores en el primer part o una cada 5 minuts durant 1 hora en els parts següents.
• Trencament de la bossa de les aigües. Si les aigües són clares, es pot anar a urgències tranquil·lament. En el cas que el color de les aigües sigui verd o marró s'ha d'acudir ràpidament a urgències.

La llevadora o el ginecòleg fan la valoració inicial a urgències per decidir si cal ingressar o si es pot tornar al domicili. Pot ser que es tinguin contraccions, però que encara no compleixi els criteris d'ingrés.

La inducció del part és un procediment dirigit a provocar el part de forma artificial, per mitjans mecànics, mèdics o per tots dos, per tal que es desenvolupi per via vaginal. Les indicacions de la inducció del part poden ser per causa materna o per causa fetal.

La maduració cervical forma part de la inducció del part. És un procediment que es fa servir per a millorar les condicions del coll uterí. L'objectiu és millorar els resultats de la inducció, la qual cosa significa la disminució del temps del part i del nombre de cesàries.

Entre els mètodes que es fan servir per provocar la maduració del coll de l'úter es troben els mecànics i els farmacològics.

Mètodes mecànics d'inducció al part

• Maniobra de Hamilton. Consisteix en el desenganxament, amb els dits del ginecòleg o de la matrona, del pol inferior de la bossa amniòtica, per afavorir l'alliberament de prostaglandines i desencadenar contraccions. Es fa a través del tacte vaginal i acostuma a ser una mica molest, deixant posteriorment la vagina adolorida. De vegades s'acompanya de petites pèrdues de sang o moc cervical.
• Amniotomia. És el trencament de les membranes de la bossa amniòtica. Aquest trencament no resulta dolorós, excepte pel mateix tacte vaginal. El trencament de les membranes estimula la secreció de prostaglandines i posteriorment la d'oxitocina.

Mètodes farmacològics d'inducció al part

• Prostaglandines. Són fàrmacs que s'apliquen al fons de la vagina i del coll uterí. Els administra un ginecòleg. La prostaglandina més usada és la dinoprostona (PGE2) i es presenta en forma de gel o de gònada vaginal d'alliberament lent.
  • El gel de prostaglandines s'introdueix al canal del coll uterí i es deixa almenys 6 hores abans d'aplicar l'oxitocina.
  • El dispositiu d'alliberament lent es col·loca al voltant del coll uterí i té l'avantatge que es pot retirar fàcilment en cas de qualsevol complicació en la mare o en el fetus (sofriment fetal o excés de contraccions). Aquesta gònada s'acostuma a deixar unes 12 hores abans d'iniciar l'administració d'oxitocina.

Tant l'una com l'altra forma d'administració de prostaglandines, tenen la finalitat de madurar el coll de l'úter i provocar contraccions.

• Oxitocina. Administració d'oxitocina intravenosa amb monitoratge extern continu.

Si es produeix el naixement abans de la setmana 37, el nounat es considera prematur.