Què és la Inducció del Part?

A mesura que augmenten les setmanes, el risc de complicacions és major, sobretot a partir de la setmana 41 o, fins i tot, abans si l'edat materna és superior als 40 anys o es presenta un excés de pes. A partir de les 41 setmanes d'embaràs s'han descrit riscos tant per la mare (estrips vaginals, cesària, parts vaginals que requereixen fòrceps o vacuum, etc ...) com pel nadó (pes fetal excessiu, manca de líquid amniòtic, aspiració de meconi, i, de manera molt infreqüent, mort del nadó). 

La gran majoria de dones (aproximadament 8 de cada 10) inicia el part o trenca la bossa abans de la setmana 41. La resta arriben a les 41 setmanes sense presentar inici del part. Els factors que afavoreixen aquesta situació són desconeguts, encara que és més freqüent en dones amb un primer embaràs, en dones d'edat avançada o amb sobrepès/obesitat. També és molt més freqüent si ja s'ha presentat una gestació perllongada en un embaràs previ.

Una de les poques estratègies que han demostrat disminuir la incidència de la gestació cronològica perllongada (GCP) ha estat el desenganxament de les membranes amniòtiques, a l'haver-se relacionat amb un inici espontani de treball de part en els dies següents. Aquesta es pot oferir un cop arribades a les 40 setmanes de gestació, sempre que presenti una dilatació suficient i no hi hagi contraindicacions. Abans de la seva realització s'ha d'informar dels riscos potencials d'aquest procediment, com són el sagnat i molèsties durant la seva realització (el fet de ser portadora de l’estreptococ del grup B (SGB) no contraindicaria la realització d'aquesta maniobra).