Realització de la Inducció del Part

Les contraindicacions per induir un part són aquelles situacions que desautoritzen un part vaginal. Les més freqüents en el nostre entorn són: dos o més cesàries anteriors, cesària anterior amb incisió en T invertida, miomectomia prèvia amb entrada a la cavitat uterina, antecedent de ruptura uterina, placenta prèvia oclusiva, vasa prèvia, insuficiència placentària severa i una infecció per herpes genital actiu.

Tot i que el procediment d’inducció/maduració s’utilitza sovint i els seus riscos no són elevats, alguna vegada poden aparèixer complicacions, sobretot en primeres gestacions. És per això que, sempre que es decideix finalitzar un embaràs mitjançant una inducció, cal que existeixi una indicació materna o fetal que ho justifiqui.

Les situacions en què es compromet el benestar fetal, fracasa la inducció o es produeix una ruptura uterina (situació molt infreqüent) implica la realització d’una cesària.

En el cas de tenir una una cesària prèvia, a causa de la cicatriu a l'úter, hi ha el risc de dehiscència i/o ruptura uterina com a causa de la presència d'un teixit cicatricial. La seva freqüència s'estima en al voltant del 0,5% dels casos. El risc de ruptura uterina i/o dehiscència és més gran quan es realitza una inducció del part (al voltant del 2%). No obstant això, el part vaginal després d'una cesària pot evitar les complicacions a curt i llarg termini associades a cesàries iteratives.