16 juliol de 2024
Proves i seguiment durant l'Embaràs
La primera visita de control es fa aproximadament entre les setmanes 8 i 10. En aquesta visita es valora el pes inicial i l'alçada. Aquesta visita és molt important, ja que es donen una sèrie de consells fonamentals per a l'embaràs. També es demana una primera analítica i l'ecografia.
- Embarassos de baix i mitjà risc. Les visites de control de gestació es realitzen, aproximadament, des de l'inici, una vegada al mes. A cada visita es controla el pes i la pressió arterial.
- Embarassos d'alt i molt alt risc. La freqüència de les visites pot ser major i se sol·liciten proves específiques per a cada patologia. El metge indica, en cada cas, quin és el seguiment més adequat.
Analítica sanguínia. Es duu a terme entre les setmanes 9 i 10 i serveix per saber el grup sanguini i factor Rh (ej: A+), detectar possibles anèmies (hemoglobina, glòbuls vermells...) i estudiar les serologies (l’estat immunitari) de cara algunes malalties infeccioses que poden afectar el fetus.
Les serologies que es determinen en aquesta primera anàlisi són:
- Toxoplasmosi. És una malaltia infecciosa ocasionada per un protozou que, en cas d'embaràs, pot travessar la barrera placentària i afectar el futur bebè. Es contagia a partir del contacte amb la femta de gat, en menjar carns crues o poc cuites contaminades amb el paràsit i vegetals crus. Un percentatge molt alt de dones té anticossos o defenses contra el paràsit perquè ja l'han passat (la majoria sense símptomes aparents). Es fa la prova en la primera analítica i si és negatiu, s'anirà repetint a cada analítica.
En més d'un 60% dels casos la infecció es pot prevenir amb una sèrie de normes higièniques:
-
- Evitar el contacte amb la femta de gats.
- Rentar-se les mans amb sabó abans i després de cada manipulació d'aliments.
- Procurar no tocar-se els ulls, el nas o la boca amb les mans brutes.
- El toxoplasma mor a 72 °C i amb congelació a -22 °C durant 48 hores. Evitar les carns crues o poc cuites i embotits com el pernil serrà ,que no hagin estat cuinats o congelats prèviament.
- Pelar o rentar amb lleixiu apte per a aliments, les verdures i fruites que es mengen crues. i aclarir-les bé.
- Rentar i desinfectar els estris i les superfícies que s'hagin utilitzat en la preparació dels aliments i, regularment, la nevera.
- Usar guants per a les tasques de jardineria i manipulació de terra. A continuació, renti's les mans.
- Rubèola. També anomenada rosa o xarampió alemany, és una malaltia de la infància que, si es contreu durant l'embaràs, suposa una greu amenaça per al fetus. Forma part de la vacuna Triple vírica que es va introduir al calendari vacunal espanyol el 1981. Les dones embarassades que no siguin immunes hauran de considerar rebre la vacuna després de donar a llum, per estar immunitzades en possibles embarassos posteriors.
- Sífilis i SIDA. Són infeccions de transmissió sexual que es transmeten al fetus i que poden afectar greument el seu desenvolupament. La detecció de la malaltia permet que la mare rebi el tractament i reduir així, el risc de tots dos.
Ecografia. La primera ecografia es fa entre la setmana 12 i 13 d'embaràs. Aquesta permet detectar, de forma precoç, algunes alteracions morfològiques (de forma). Utilitzant les mides de l'embrió es posa data a l'embaràs i es pot concretar la probable data del part. En cada ecografia s'entrega un informe i la imatge de l'ecografia, si es desitja.
Cultiu d'orina. Es fa a la setmana 16, encara que no tingui símptomes, per descartar una possible infecció d'orina que podria afectar el fetus.
Cribratge bioquímic. És possible fer-ho durant el primer trimestre, combinant dades analítiques amb l'exploració ecogràfica. Permet valorar el risc que el fetus presenti les alteracions cromosòmiques de la Síndrome de Down i Síndrome d'Edwards.
Si el resultat és d'alt risc, es fan les proves diagnòstiques amniocentesi o biòpsia corial, que són proves invasives de diagnòstic prenatal ambulatòries, el resultat de les quals és el cariotip complet del fetus (mapa de cromosomes).
Ecografia morfològica del segon trimestre. Es fa cap a la setmana 20 d'embaràs per observar i valorar l'estat dels òrgans i les estructures del fetus. També es valora la placenta i la quantitat de líquid amniòtic. És una ecografia important perquè la majoria dels òrgans ja estan formats. Si es detecta un defecte en algun dels òrgans es poden demanar ecografies més específiques. A l'hospital també es pot realitzar un ecocardiograma -ecografia específica del cor del fetus- o una neurosonografia -ecografia específica de les estructures cranials-.
Analítica sanguínia. Es duu a terme cap a la setmana 25. A més d'altres valors, s'obtenen dades sobre l'Hepatitis B, una malaltia de transmissió sexual o contacte sanguini. En cas d'estar present en la sang materna, posteriorment al part i abans de l'alta domiciliària, al bebè se li administrarà una vacuna i gammaglobulina. No cal estar en dejú.
Test d'O'Sullivan. És una prova que serveix per a comprovar com reacciona el cos davant el sucre. Consisteix a beure una beguda dolça i, al cap d'una hora, es fa una extracció de sang. Durant aquesta hora s'ha d'estar asseguda, sense fumar ni menjar gens, ja que els valors es poden alterar. Si el resultat està alterat, el següent pas és la Corba de Tolerància Oral a la glucosa, prova que es programa per a un altre dia.
Corba de Tolerància a la Glucosa. S'ha de quedar a l'hospital unes quatre hores. Per fer aquesta prova es necessita una preparació especial que consisteix a fer una dieta rica en hidrats de carboni, durant els tres dies previs. El dia de la prova, s'ha de venir en dejú; es fa una primera extracció de sang i, a continuació, es pren una beguda dolça concentrada. Després es fan tres extraccions més, amb una hora de diferència cadascuna. En total són quatre extraccions. L'estada a l'hospital és de gairebé quatre hores, per això, es recomana tenir a mà algun llibre o revista per passar l'estona.
Mentre dura la prova s'ha d'estar asseguda, sense fumar ni menjar gens, ja que els valors de les anàlisis poden sortir alterats. Els resultats els dóna el metge a la següent visita.
Gammaglobulina Anti-D. Si el grup sanguini és negatiu, cap a la setmana 28 d'embaràs, s'administra la gammaglobulina Anti-D. En néixer es mira el grup sanguini del bebè i, si fos positiu, es torna a rebre una dosi de gammaglobulina Anti-D abans de l'alta hospitalària.
Analítica sanguínia. Es fa al voltant de la setmana 32 de l'embaràs i es valora, entre altres coses, l'estat de la coagulació. Això és important de cara al part.
Ecografia. Es realitza al voltant de la setmana 34 de gestació i resulta útil per a valorar el creixement del fetus, la quantitat de líquid i la posició del bebè.
Versió externa. Procediment que consisteix a canviar la posició del fetus, gràcies a manipulacions manuals externes, per portar-lo a la posició cefàlica. Es realitza la setmana 36 d'embaràs per a aquells bebès que estan en posició podàlica o d’altres, amb l'objectiu d'evitar la cesària electiva. Actualment no es fan parts vaginals de natges. Es fa de manera ambulatòria, amb un ecògraf que guia tot el procés i amb registre cardiotocogràfic per a controlar, en tot moment, el benestar del fetus. Per afavorir la relaxació de l'úter durant el procés s'administra medicació. Per a aquest procediment no és necessari estar en dejú.
Cultiu vaginal i rectal. Es duu a terme cap a la setmana 36 per a detectar l'Estreptococ Agalàctia; un microorganisme que, si està present en el canal del part, pot afectar la salut del bebè, ja que s'adquireix en néixer. Per evitar-ho, es pot administrar antibiòtic a la mare el mateix dia del part. En cas de resultat negatiu (no hi ha presència del microorganisme), si al cap de quatre setmanes encara no ha nascut el bebè, es torna a repetir la prova.
Al final de la gestació, es poden realitzar:
Tacte vaginal. Es pot realitzar quan es faci la visita de les 40 setmanes de gestació, tot i que tmbé es pot fer en alguna visita anterior si hi ha una indicació determinada, com per exemple, sospita de trencament de bossa amniòtica.
Registre cardiotocogràfic. Conegut col·loquialment com a "corretges", es fa al voltant de la setmana 40 i consisteix a col·locar al voltant de l'abdomen, durant uns 20 minuts, un cinturó amb uns sensors connectats a un monitor o pantalla. L'aparell registra els batecs del cor fetal i les contraccions, si n'hi hagués. Es repeteix al cap de 41 setmanes i posteriorment, cada entre 48 i 72 hores fins al moment del part.
Test prenatal no invasiu (DNA fetal en sang materna). És un test sanguini de la mare, que es pot fer a partir de les 10 setmanes de gestació i que serveix per descartar algunes malalties cromosòmiques com la Síndrome de Down o la Síndrome d'Edwards.
La diferència bàsica amb les proves invasives (amniocentesi o biòpsia de cori) està relacionada amb el risc, ja que a les proves invasives hi ha un petit risc de pèrdua de l'embaràs, mentre que amb el test sanguini, no. El resultat final també és diferent, ja que en el cas de les proves invasives, és el mapa genètic complet -tots els cromosomes- mentre que amb el Harmony, només es poden detectar les trisomies en quatre dels cromosomes.
Ecografia 3D i 4D. Una ecografia 3D és una imatge del fetus fixa i amb volum, és a dir, en tres dimensions (3D) i una ecografia en 4D és una ecografia 3D amb moviment, és a dir, una ecografia 3D a temps real.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Podcasts relacionats
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.