Diagnòstic del Càncer d'Ovari

Ecografia transvaginal. És la primera prova que sol fer-se i determina amb precisió les característiques de la tumoració i orienta sobre la seva naturalesa, benigna o maligna. 

Ressonància magnètica (RM) i tomografia computada (TC). Són d'utilitat en alguns casos i serveixen per estudiar la cavitat abdominal i comprovar el grau de disseminació tumoral. 

Tomografia d'emissió de positrons (PET). Pot ser útil en casos de malaltia avançada o de reaparicions ja que mostra imatges de malaltia no visible amb altres tècniques o confirma imatges de dubtosa interpretació. 

Analítica general. Incorpora marcadors tumorals, especialment l’HE-4 i el CA-125. El primer, és molt específic de càncer d'ovari i, el segon, pot mostrar increments davant malaltia avançada. En els tumors mucinosos es pot incrementar el marcador CA-19.9. 

Biòpsia. A vegades, quan el tumor està limitat a l'ovari resulta difícil determinar la naturalesa benigna o maligna. En aquests casos pot ser necessari fer una biòpsia, normalment mitjançant laparoscòpia, per conèixer la seva naturalesa i procedir a la seva extirpació en cas de confirmar la malignitat del tumor. En casos de malaltia avançada, la biòpsia, a més de confirmar el diagnòstic, dona informació sobre si es pot dur a terme una cirurgia completa, és a dir, extirpar totes les masses tumorals existents, sense deixar restes de malaltia visible.

Estudi de l'estat mutacional del gen BRCA1/2 en línia germinal. Es recomana a totes les pacients diagnosticades de càncer epitelial d'ovari, independentment de la història familiar i l'edat de la diagnosi, per descartar que la malaltia formi part d'una síndrome de càncer hereditari. Aquest estudi es realitza mitjançant una analítica en sang.