L’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC), que depèn de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha classificat recentment el talc com a “probablement cancerigen per als humans”(Grup 2A). El resultat de l'avaluació es descriurà en detall a les monografies de la IARC, que es publicaran el 2025.
Aquesta valoració es basa en un estudi d’investigació, l’estudi Sister, publicat al maig del 2024 a la revista Journal of Clinical Oncology. En aquest estudi, que es va realitzar als Estats Units, hi van participar 50.884 dones entre 35 i 74 anys i amb una germana amb càncer de mama. Es van recollir dades sobre la frequència de dutxes vaginals i l’ús de talc a l’àrea genital en diversos períodes de temps: entre els 10-13 anys d’edat, en els últims 12 mesos abans de completar el qüestionari i, de forma anual en els 4 anys següents. En l’estudi, el 53% de les dones havien realitzat dutxes vaginals i el 40% havien utilitzat talc a la zona genital alguna vegada durant la seva vida.
L’ús de talc es va associar de forma positiva a la incidència de càncer d’ovari. Aquesta associació va ser més alta per a les usuàries freqüents (mínim 1 cop al mes) i les usuàries a llarg termini, sobretot durant els 20 i 30 anys, en comparació amb les dones que mai s’hi havien exposat. L'augment de l'activitat sexual en aquest període de temps podria explicar l'ús freqüent de productes d’higiene íntima. No es va trobar relació ni un augment de risc amb l'ús de talc genital durant l’adolescència. Tanmateix, les dutxes vaginals freqüents i l'edat de 20-39 anys també es van associar amb taxes més altes de càncer d'ovari.
Diferència entre factor de risc i causant de càncer
Els resultats d’aquest estudi no estableixen causalitat i no impliquen cap substància com a un causant específic de càncer d’ovari. La presència d’un factor de risc augmenta la probabilitat de tenir una malaltia, però no significa que un dona que hagi estat exposada a l’ús de talc desenvoluparà definitivament un càncer d’ovari. Tanmateix, algunes dones que desenvolupin la malaltia poden no haver estat exposades prèviament al talc ni als altres factors de risc coneguts.
Cal tenir en compte altres factors que podrien implicar un augment del risc de càncer d’ovari i que no s’han pogut tenir en compte en aquest estudi. El talc podria haver estat contaminat amb productes químics potencialment nocius com l’asbest o els parabens. Tanmateix, el talc és un mineral utilitzat en la producció de plàstics, paper, productes de cautxú, cosmètics i productes farmacèutics, al que també podrien haver estat exposades les dones de l’estudi. A més, l’exposició al talc o altres productes semblants pot causar irritació o inflamació crònica dels ovaris o les trompes de Fal·lopi, que també podria contribuir al procés de carcinogènesi.
Què vol dir carcinògen?
Un carcinogen és aquella substància que per inhalació, ingestió o penetració cutània, pot ocasionar càncer o incrementar-ne la freqüència. Els carcinògens es classifiquen en quatre grups segons el grau de certesa que una substància pugui causar càncer. En el grup 1 es classifiquen aquelles substàncies considerades carcinògens i, que per tant, hi ha evidències suficients de que provoca càncer en l’ésser humà. Formarien part d’aquest grup el fum del tabac, la radiació solar, les begudes alcohòliques, i el consum de carn processada, entre altres.
En el grup 2A es classifiquen aquelles considerades probablement cancerígenes o carcinògenes. L’evidència que el talc causi càncer d’ovari en humans és limitada. No obstant, segons l’informe publicat per l’IARC, existeix evidència suficient en experiments en animals i forta evidència en experiments amb cèl·lules humanes per relacionar l’exposició al talc amb el risc de desenvolupar càncer.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dra. Lydia Gaba, Servei d’Oncologia de l’hospital Clínic Barcelona.
