Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament del Càncer d'Ovari
Temps de lectura: 8 min
El tractament per al càncer d'ovari combina cirurgia i quimioteràpia als quals, recentment, s'han unit noves opcions, com les teràpies dirigides o biològiques. De vegades, la cirurgia no és possible mentre que, en altres, com en cas de malaltia limitada a l'ovari de bon pronòstic en pacients joves, la cirurgia sense quimioteràpia posterior) i conservant l'úter i l'altre ovari pot ser suficient i segura. El tipus de tumor diagnosticat també pot condicionar el tractament.
En funció del tipus de tumor i de l'extensió de la malaltia, l'estratègia pot passar per iniciar el tractament per cirurgia o, per contra, iniciar-lo amb quimioteràpia i posposar la cirurgia després de diversos cicles de quimioteràpia. És el que es coneix per quimioteràpia neoadjuvant seguida de cirurgia d'interval. L'equip mèdic proposarà la millor estratègia després d'una valoració individualitzada de les proves diagnòstiques.
Un concepte molt important de cara al pronòstic de la malaltia és que la cirurgia aconsegueixi erradicar tota la malaltia visible a la pelvis i l’abdomen. És a dir, que la malaltia residual després de la cirurgia sigui zero, el que s'anomena cirurgia completa. Com menys part de la malaltia la cirurgia extirpi (malaltia residual postquirúrgica), pitjor serà el pronòstic de la pacient.
En aquells casos, per tant, en els quals és improbable extirpar el tumor o que, per aconseguir-ho, s'hagin de realitzar reseccions múltiples de diferents òrgans totals o parcials (intestí, melsa, fetge, etc.), s'opta per iniciar el tractament amb quimioteràpia, amb la finalitat de reduir la massa tumoral. Això, a la vegada, facilita la cirurgia posterior i la consecució de la desitjada cirurgia completa.
La decisió d'aplicar un o altre tractament depèn d'un equip coordinat multidisciplinari de professionals experts en aquesta malaltia.
Al grau i extensió de la malaltia se li assigna un estadi, seguint unes normes de classificació que tenen a veure amb les estructures tissulars i els òrgans afectats pel tumor. Es descriuen quatre estadis, amb el mateix nombre subestadis, de menor a major grau de gravetat. Els diferents estadis es corresponen a diferents pronòstics.
Etapa I. El creixement tumoral es limita als ovaris o les trompes de Fal·lopi.
Etapa II. El creixement tumoral afecta un o ambdós ovaris o les trompes de Fal·lopi, però a més s'ha propagat a teixits veïns localitzats a la pelvis (com l'úter, la bufeta, el còlon sigmoide o el recte).
Etapa III. El tumor afecta un o ambdós ovaris o trompes de Fal·lopi amb implants peritoneals fora de la pelvis i/o amb els ganglis limfàtics pèlvics o aòrtics afectats o amb ganglis inguinals afectats. Les metàstasis hepàtiques superficials equivalen a l'etapa III. El tumor està limitat a la pelvis menor o vertadera (espai tancat per la cintura pèlvica i per sota del límit de la pelvis: entre l’entrada de la pelvis i el sòl pèlvic), però amb extensió maligna histològicament provada a l'intestí prim o a l’oment (plec de el peritoneu).
Etapa IV. El creixement afecta un o ambdós ovaris amb metàstasis a distància. Si hi ha vessament pleural (acumulació de líquid entre les capes de teixit que recobreixen els pulmons) i citologia positiva (cèl·lules canceroses) s'assigna l'estadi IV. Les metàstasis hepàtiques parenquimatoses (dins el fetge) també equivalen a l'estadi IV.
El tractament quirúrgic del càncer d'ovari depèn de la disseminació de la malaltia que pot ser:
-
per contigüitat a òrgans veïns pèlvics i a l'abdomen (peritoneu, oment, intestí, etc.)
-
via limfàtica (ganglis limfàtics retroperitoneals pèlvics i per-aòrtics).
-
a distància (via hematògena). És rara i, en general, passa únicament en fases avançades.
Els objectius de la cirurgia són, d'una banda, extreure mitjançant cirurgia la major quantitat possible de teixit maligne, la qual cosa inclou tots els nòduls cancerosos que per la seva grandària resulten visibles. D'altra banda, valorar zones aparentment normals en la inspecció quirúrgica, perquè poden presentar malaltia quan s'analitzen sota el microscopi.
Si la cirurgia no s'arriba a realitzar perquè el tumor ovàric sembla benigne, no es pot valorar adequadament l'extensió de la malaltia, el que pot empitjorar el pronòstic de la pacient.
La detecció de la malaltia clínicament inaparent resulta fonamental per establir l'estadi, assignar un pronòstic i, de vegades, modular el tractament de quimioteràpia postquirúrgic.
En cas de considerar que la cirurgia no aconseguirà la resecció completa de totes les lesions, s'opta per demorar la cirurgia després d'aplicar uns cicles de quimioteràpia neoadjuvant.
Generalment, la quimioteràpia s'aplica en combinació amb la cirurgia. No obstant això, en tumors en estadis molt incipients i poc agressius (càncer d'ovari epitelials ben diferenciats i algunes varietats no epitelials) és factible el tractament quirúrgic únic, sense afegir quimioteràpia. A més, si hi ha el desig de gestació, es pot valorar conservar l'úter i l'altre ovari.
També es pot aplicar quimioteràpia exclusiva (sense cirurgia) en casos de malaltia metastàtica (fora de l'abdomen).
Hi ha diferents maneres d'aplicar la quimioteràpia i també diferents fàrmacs:
Quan amb la cirurgia no es pot aconseguir una resecció completa de les lesions (pacients amb malaltia avançada, malaltia voluminosa o irresecable, contraindicació per a cirurgia extensa que necessiti grans reseccions), s'opta per un canvi d'estratègia: primer, s'aplica la quimioteràpia (neoadjuvant) i es monitora la resposta. En cas de resposta satisfactòria, amb reducció del volum tumoral, llavors s'indica la cirurgia citoreductora, que no busca l'extirpació completa del tumor, sinó la pal·liació per allargar la vida de la pacient o facilitar l'acció de la quimioteràpia.
Sovint, això passa després d'uns tres cicles de quimioteràpia. Després de la cirurgia, es completa la quimioteràpia fins aplicar la totalitat de cicles previstos.
En la majoria de les ocasions, després de la cirurgia com a primer tractament, està indicat el tractament amb quimioteràpia complementària.
El tractament quimioteràpic estàndard consisteix en dos medicaments, paclitaxel i carboplatí, tots dos administrats per via intravenosa un cop cada tres setmanes i durant sis cicles de tractament. Per a les dones que desenvolupen una al·lèrgia al paclitaxel o que no poden tolerar-la, el docetaxel o la doxorubicina liposomal pegilada poden substituir i administrar-se amb carboplatí.
La quimioteràpia intraperitoneal s'aplica a través d'un catèter que s'introdueix directament a l'abdomen. La quimioteràpia intraperitoneal sol administrar-se en combinació amb quimioteràpia intravenosa. Aquest tractament ha demostrat eficàcia en pacients amb malaltia avançada a nivell intraabdominal en què la cirurgia ha aconseguit una citoreducció òptima (cirurgia completa) o gairebé òptima. A causa dels seus efectes secundaris, s'ha de fer en pacients seleccionades.
La quimioteràpia intraperitoneal hipertèrmica (HIPEC) és un recurs terapèutic de recent introducció. Consisteix a realitzar una citoreducció (cirurgia agressiva, amb extirpació de totes les masses tumorals visibles), el que implica sovint l'extirpació de tot el peritoneu -peritonectomia- i, si es requereix, extirpació d'altres òrgans com parts de còlon o intestí prim, melsa, etc., seguida en el mateix acte quirúrgic de l'aplicació de quimioteràpia intraabdominal.
Normalment, està indicada en malaltia abdominal avançada, extensa, en situacions de manca de resposta a quimioteràpia estàndard. És una opció terapèutica de la qual encara no es tenen resultats a llarg termini en cas de càncer d'ovari. En general, s'aplica en el context d'un assaig clínic.
Tot i el tractament inicial de la malaltia, hi ha la possibilitat que el càncer torni a aparèixer. De fet, això passa en bastants ocasions.
Les opcions terapèutiques davant d'una recaiguda de la malaltia poden incloure una segona cirurgia, el tractament amb quimioteràpia i l'administració de teràpies dirigides. La indicació de cada un dels tractaments dependrà del temps transcorregut des del tractament inicial, del volum de la malaltia, dels símptomes associats, dels tractaments previs administrats, de la presència de toxicitat derivada del tractament previ i de les característiques histològiques i moleculars del tumor, a més de les condicions individuals de cada pacient.
Així mateix, les mesures de suport i les cures pal·liatives tenen un paper molt important en el maneig dels símptomes associats a la recaiguda de la malaltia.
En el procés de desenvolupament i creixement de el càncer d'ovari, com passa amb altres tipus de càncer, es produeix la formació de nous vasos sanguinis dirigits cap al tumor. D'aquesta manera, el propi tumor s'assegura l'aportació de nutrients necessaris per seguir el seu creixement. Per bloquejar la formació de nous vasos sanguinis s'utilitza el bevacizumab, un fàrmac dirigit contra el factor de creixement endotelial vascular (VEGF), una proteïna que ajuda a la formació d'aquests nous vasos.
El bevacizumab s'administra de forma conjunta amb la quimioteràpia per via intravenosa cada tres setmanes en pacients amb càncer epitelial d'ovari avançat. Els efectes secundaris són diferents dels efectes adversos associats a la quimioteràpia. Els més freqüents són la hipertensió arterial (pressió arterial alta) i la proteïnúria (aparició de proteïnes en orina), de manera que durant el tractament es realitzen controls de la pressió arterial i analítiques d'orina.
D'altra banda, els inhibidors de PARP són fàrmacs que actuen inhibint una proteïna anomenada PARP. Aquesta proteïna és necessària perquè les cèl·lules tumorals reparin el seu ADN i puguin continuar creixent, pel que la seva inhibició porta a la mort de les cèl·lules tumorals.
Els inhibidors de PARP estan indicats com a tractament de manteniment en pacients que han presentat recaiguda de la malaltia, han estat tractades amb quimioteràpia basada en carboplatí i han presentat disminució del volum de malaltia. S'administren diàriament per via oral i de forma contínua mentre la malaltia està controlada i no s'observen efectes secundaris importants. Els efectes secundaris més freqüents són nàusees, vòmits, cansament, anèmia, neutropènia (baixada de defenses) i trombocitopènia (baixada de plaquetes).
També estan en recerca clínica (no disponibles a nivell assistencial) altres teràpies que actuen a nivell de sistema immunitari.
Les complicacions derivades del tractament poden ser secundàries tant al tractament quirúrgic com al tractament de quimioteràpia.
En aquelles pacients premenopàusiques, la cirurgia per extirpar els ovaris desencadenarà la menopausa induïda quirúrgicament, a causa de la cessació de producció de quantitats suficients d'estrogen. Els nivells d'estrogen esgotats poden causar pèrdua de densitat òssia i malaltia cardiovascular, a més dels símptomes comuns de la menopausa, com les sufocacions i la sequedat vaginal.
Les complicacions de la cirurgia són poc habituals. Una de les més freqüents és la formació d'adherències o cicatrius intraabdominals, que poden causar problemes en forma de dolor abdominal i dificultat per realitzar deposicions. També, la cirurgia abdominal extensa pot conduir al desenvolupament d'una hèrnia, o sortida de part dels intestins a través d'una obertura anormal a la paret abdominal. Algunes pacients poden necessitar un procediment quirúrgic per corregir qualsevol d'aquestes dues complicacions.
La quimioteràpia és un tipus de tractament que destrueix les cèl·lules que creixen molt ràpid. Ataca a la cèl·lula quan es divideix i reprodueix. Com més ràpid es divideixen, més eficaç és el tractament amb quimioteràpia. En el nostre cos hi ha cèl·lules normals que es multipliquen de manera constant i que són susceptibles a l'efecte de la quimioteràpia, generant l'aparició dels efectes secundaris. Hi ha diferents efectes secundaris al tractament que depenen del tipus específic de la quimioteràpia administrada.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Lydia Gaba
Metgessa oncòloga
Publicat: 3 juliol de 2020
Actualitzat: 3 juliol de 2020
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Podcasts relacionats
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Notícies relacionades amb Càncer d'Ovari
25 juliol de 2024