Causes del Càncer d'Ovari

Antecedents familiars. Un marcat historial familiar de càncer de mama o de càncer d'ovari incrementa el risc. 

Genètica. Entre el 10% - 15% dels càncers d'ovari es produeixen per una mutació en un gen conegut que ha estat transmès dins d'una família, com la mutació del gen BRCA1 o BRCA2. Mentre una dona, normalment, té un risc d'entre l'1% -2% de presentar càncer, una dona amb una mutació de BRCA1 o BRCA2 té un risc de prop del 40% i del 10-20%, respectivament. Hi ha altres moltes mutacions conegudes, tot i que infreqüents, com la síndrome de Lynch, entre d'altres. 

Edat. El 50% de dones amb càncer d'ovari té més de 60 anys. Així i tot, alguns tipus concrets poc freqüents afecten gent jove, fins i tot nenes, com els tumors germinals. 

Obesitat. Les dones obeses tenen més risc. 

Endometriosi. Es continua estudiant si l'endometriosi és un factor de risc. Pot augmentar-se per als càncers epitelials de cèl·lules clares i endometrioïdes.  

Origen ètnic. Les dones d'herència nord-americana, europea de nord o jueva askenazi tenen més risc.  

Antecedents reproductius. Les dones que no han tingut fills, que presenten esterilitat (la impossibilitat de tenir fills) sense raó aparent o que no han pres píndoles anticonceptives poden tenir un risc més gran. Els medicaments per a la fertilitat també s'han associat a un augment de risc de càncer d'ovari, tot i que s'ha demostrat que no és així. 

Teràpia de reemplaçament hormonal. La teràpia de reemplaçament hormonal només amb estrògens després de la menopausa incrementa el risc de càncer amb el temps d'ús. El risc disminueix de manera progressiva després d'acabar el tractament. 

Prendre píndoles anticonceptives. Poden reduir el risc de desenvolupar càncer d'ovari entre un 30%- 50%. A més, la reducció del risc pot durar fins a 30 anys després de deixar de prendre-les. 

Lactància. La protecció augmenta amb el temps acumulat d'haver donat el pit. 

Embaràs. Com més embarassos a terme, menor risc. 

Procediments quirúrgics. Les dones sotmeses a histerectomia (extirpació de l'úter parcialment o totalment), lligadura de trompes o salpingectomia (extirpació trompes de Fal·lopi) tenen un menor risc. Es recomana salpingo-ooforectomia bilateral (extirpació trompes de Fal·lopi i ovaris) precoç preventiva en aquelles dones que han estat mares i que tenen un risc molt elevat de càncer d'ovari (mutacions en BRCA o en la síndrome de Lynch). També es recomana en pacients majors de 60 anys sotmeses a cirurgia pèlvica. La salpingectomia pot recomanar-se a pacients joves que no volen ser mares sotmeses a cirurgia pèlvica (histerectomia, quistectomia ovàrica, apendicectomia, etc.). Les dones que consideren la cirurgia ovàrica preventiva han de comentar amb l'equip mèdic les conseqüències de l'extirpació dels ovaris (que implica el cessament de la funció hormonal, és a dir, la menopausa) amb els beneficis preventius esperats.