Diagnòstic del Càncer de Pròstata

El PSA és una proteïna de la família de les cal·licreïnes produïda pels acinis i túbuls prostàtics encarregada de la liqüefacció del líquid seminal.

Els nivells del PSA es poden alterar per altres malalties prostàtiques com la hiperplàsia benigna de pròstata. Clàssicament, s’han considerat com valors normals els valors majors o iguals a 4 ng/ml. Nivells més elevats de PSA augmenten les possibilitats de presentar un tumor de pròstata. El valor predictiu positiu del PSA en nivells compresos entre 4-10 ng/ml és del 20-30% i del 42-71,4% per a nivells superiors a 10 ng/ml.

El cribratge a nivell poblacional es realitza en aquells pacients que presenten un major risc de presentar un càncer de pròstata:

• Homes entre 50-70 anys.
• Homes de més de 45 anys amb un familiar amb càncer de pròstata.
• Homes amb un PSA major de 1ng/ml als 40 anys.
• Homes amb un PSA major de 2ng/ml als 60 anys.

La biòpsia prostàtica se sol realitzar quan hi ha una elevació de PSA o tacte rectal sospitós. Tot i que el PSA sigui normal és imprescindible per diagnosticar un tumor de pròstata.

Les proves d’imatge en el càncer de pròstata tenen un paper clau tant en el diagnòstic com en la indicació de tractament i seguiment dels pacients.

Quan hi ha una sospita clínica en un pacient, està indicat fer una Ressonància Magnètica (RM) de la pròstata. Es tracta d’una prova d’imatge multiparamètrica amb contrast endovenós. La RM permet observar la presència d’una lesió i dirigir la biòpsia que es requereix per confirmar la seva presència. En cas de que hi hagi un càncer, la RM permet valorar la seva localització i saber si es troba només a la pròstata o s’estén més enllà, així com la presència de malaltia fora de la pròstata.

Cal conèixer l’extensió de la malaltia per fer una adequada selecció del tractament més adequat. Quan hi pot haver malaltia disseminada a distància es realitza una tomografia computada (TC) i una gammagrafia òssia. La TC fa servir radiació ionitzant generalment amb administració de contrast endovenós  i estudia la resta de l’abdomen i el tòrax. La gammagrafia òssia utilitza un traçador radioactiu que es fixa als ossos i permet estudiar tot l’esquelet.

Després de tractar-se, els pacients es controlen amb visites mèdiques, analítiques amb marcadors tumorals i seguiment amb proves d’imatge que inclouen la RM per valorar recaigudes locals a nivell de la pròstata i pelvis, i la TC i la gammagrafia òssia per la resta del cos.

En ocasions, cal realitzar una PET/TC (Tomografia per emissió de positrons) tant en el moment del diagnòstic, per valorar l’extensió de la malaltia, com quan hi ha sospita de recaiguda. La PET/TC fa servir un traçador radioactiu, la Colina-¹⁸F, que mostra els territoris on la malaltia prostàtica està activa, encara que tinguin una mida petita.