Viure amb Càncer de Pròstata

Hi ha càncers de pròstata que creixen de forma molt lenta i donen poca simptomatologia, però inclús quan el càncer de pròstata ja ha passat a altres òrgans, sovint es pot controlar bé amb els medicaments anticancerígens, pel que a persona pot tenir una bona qualitat de vida durant anys.

Una vegada diagnosticat un càncer de pròstata s’assigna al pacient un equip multidisciplinari, és a dir, diferents professionals (oncòlegs, radioterapeutes, infermeres urològiques i oncològiques, dietistes, farmacèutics, psicòlegs) que treballen en equip per oferir el millor tractament i suport durant el període de malaltia i de tractament.

Aquests tractaments poden provocar alguns efectes secundaris i l’equip multidisciplinari posarà en marxa cures i tractament de suport per eliminar-los o disminuir-los.

Els tractaments i cures de suport més freqüents són:

• Medicacions per regular la freqüència i desconfort urinari i rehabilitació per millorar l’hàbit miccional.
• Analgèsics per calmar el dolor.
• Reguladors de l’hàbit intestinal i recomanacions dietètiques i d’activitat física moderada diària.
• Rehabilitació cognitiva per millorar els problemes de memòria i concentració que produeixen els tractaments.
• Recomanacions de com mantenir una bona higiene oral i de com evitar la sequedat bucal.
• Tractaments que ajudin a disminuir el cansament i recomanacions per introduir hàbits diaris i estratègies com ioga o el mindfullness que augmentin l’energia personal.
• Tractaments per evitar l’osteoporosi o desgast ossi que poden provocar els anticancerígens. Suplements de calci i vitamina D per millorar la salut òssia.
• Recomanacions dietètiques, d’hàbits diaris i d’activitat física per mantenir un pes adequat i disminuir el risc de caigudes i fractures òssies
• Tractaments per millorar la neuropatia perifèrica o disminució de la sensibilitat tàctil en mans i peus. Recomanacions per incloure en la dieta vitamines, àcid fòlic i antioxidants així com també rehabilitació física per recuperar sensibilitat.
• Mantenir una pell ben hidratada i protegida del sol.
• Medicaments i tècniques que permetin un bon descans nocturn i un son reparador.

Constitueix una part important del control de la malaltia, doncs la pràctica d’exercici físic millora l’autonomia i el benestar. De la mateixa manera, és un complement útil per millorar els efectes secundaris presentats durant el tractament del càncer.

És molt beneficiós realitzar alguna activitat, però sempre ha de ser adaptada a l’estat de salut del pacient. Per a la realització d’exercici de forma segura, és important consensuar-ho des de les primeres etapes del tractament amb el equip sanitari. Moltes vegades es combinen diferents tractaments que provoquen seqüeles que es poden millorar amb exercicis personalitzats.

L’activitat o l’exercici físic tenen un paper fonamental en totes les etapes del càncer i el sedentarisme i la inactivitat s’associen a uns pitjors resultats.

Si tot i ser constant en aquests hàbits, no s’aconsegueix dormir prou per sentir-se descansat, s’ha de sol·licitar ajuda a l’equip de salut.

Els diferents tractaments poden comportar diferents trastorns: problemes de desig sexual, insatisfacció sexual i disfunció erèctil. Aquests trastorns tenen un gran impacte físic, emocional i sexual, que afecta de forma negativa en la qualitat de vida.

En aquest sentit, la disfunció afecta l’autoestima, a aspectes de la seva vida íntima i a la relació amb la parella.

Aquests trastorns indiquen la necessitat d’oferir assessorament als pacients, basat en totes les dimensions de la seva masculinitat i identitat. A més, s’ofereixen estratègies que permeten comunicar-se sense reserves amb la parella. De la mateixa manera, és important que el pacient comprengui que pot aconseguir una vida sexual plena i satisfactòria.

Es requereix una avaluació metòdica i evolutiva per part del metge per ajustar les mesures terapèutiques adequades, ja que pot haver fàrmacs i procediments capaços d’induir una resposta favorable a la disfunció.

Es proporciona assessorament professional, per donar a conèixer les avantatges i inconvenients de les opcions terapèutiques possibles, per trobar la més adequada per a cadascú.

S’ha d’establir un clima idoni perquè el pacient abordi el tema en la consulta amb total confiança, amb llenguatge obert i sense reserves.

Tractar el tema obertament amb els professionals de la salut és recomanable per trobar el suport i assessorament que es necessita. Hi ha estratègies per enfrontar-se a la situació i poder construir i mantenir relacions íntimes satisfactòries.

La percepció de la pèrdua de masculinitat pot afectar les relacions de parella i a la pròpia autoestima. El càncer de pròstata pot marcar molts aspectes de la vida, tant personals com laborals i socials. Per això, és important rebre suport psicològic, individual o de parella, quan els recursos habituals en la vida no són suficients.

Una manera d’intentar evitar que augmenti la sensació de malestar i l’ansietat, és obtenir el màxim nivell d’informació sobre la malaltia, el tractament i els efectes secundaris.

Una bona comunicació amb el personal sanitari, amb la parella i amb la família, pot ser clau per aconseguir la tranquil·litat i la sensació de control.