Preguntes freqüents sobre el Càncer de Pròstata

Es creu que al voltant d'un 10% dels tumors de pròstata són d'origen hereditari, transmesos per gens d'alta penetració. Si un familiar de primer grau ha tingut un càncer de pròstata el risc de presentar-se duplica. S'ha vist associació a mutacions genètiques que predisposen a presentar tumors, com podria ser el BRCA.

Les recomanacions són diferents segons es tinguin antecedents familiars de primer grau afectats per càncer de pròstata o no.

En la població general, el cribratge poblacional habitualment s'indica a partir dels 50 anys, i consisteix en la realització d'una analítica sanguínia amb PSA i un tacte rectal.

Si es té un familiar de primer grau amb càncer de pròstata, el cribratge se sol realitzar a partir dels 45 anys.

El PSA (Prostate specific Antigen- antigen prostàtic específic) és una proteïna que es produeix exclusivament a la pròstata i es pot detectar mitjançant una analítica de sang. La seva funció habitual és participar en la producció del líquid seminal. La seva producció dependrà dels nivells d'andrògens i de la mida prostàtica.

Els seus valors habituals es poden veure alterats per patologia prostàtica benigna com infeccions, creixement prostàtic o per cirurgies sobre la pròstata o la bufeta.

Els nivells de PSA normals variaran en funció de cada laboratori i de les característiques del pacient, però com a norma general un PSA inferior a 4 ng/ml es considera normal. A partir de 4 ng/ml, s'haurà de valorar la necessitat d'estudi prostàtic.

Si s'evidencia un PSA elevat, ha de consultar amb el seu uròleg de referència. S'haurà de fer una valoració en conjunt per part de l'uròleg per planificar els següents passos i estudis a realitzar en cas de necessitat.

Habitualment en els tumors de pròstata s'evidencia una elevació del PSA, però hi ha altres malalties benignes que poden donar elevació de la mateixa. Les infeccions urinàries, el creixement prostàtic benigne (hiperplàsia prostàtica benigna) i les cirurgies sobre la via urinària, sobretot sobre la pròstata o la uretra, poden elevar el PSA.

L'anàlisi del PSA és un primer pas per detectar el càncer de pròstata. A més, s'haurà de realitzar una exploració física amb tacte rectal. Per confirmar el diagnòstic d'un càncer de pròstata és necessària la realització d'una biòpsia prostàtica que, de vegades, s'acompanya de la realització prèvia d'una ressonància magnètica de pròstata.

La cirurgia no és l'única alternativa per al tractament del càncer de pròstata. La cirurgia és una de les múltiples opcions de tractament dels tumors de pròstata, que estarà indicada en funció de les característiques del tumor i del pacient. Altres opcions de tractament poden ser la radioteràpia, el tractament hormonal o la quimioteràpia.

El càncer de pròstata pot influir en l'erecció i l'ejaculació, encara que el més habitual és que els problemes d'erecció apareguin sense relacionar-se amb un tumor de pròstata. L'ejaculació hemàtica no ha d'alertar d'un possible problema a la pròstata, que podrà ser per un càncer o no. El tractament del càncer de pròstata freqüentment produeix alteracions en l'erecció i en l'ejaculació, que seran més severs o menys en funció del tractament que s'hagi realitzat.

El tractament quirúrgic del càncer de pròstata pot afectar l'erecció i a l'ejaculació de diverses maneres, i pot afectar de manera transitòria o permanent.

Si es realitza una prostatectomia radical, cirurgia que consisteix a extirpació de tota la pròstata i vesícules seminals, l'home ja no produirà semen ni tindrà ejaculació després de la cirurgia.

Les ereccions es poden veure alterades per la cirurgia, ja sigui de manera temporal o permanent. La manera més comuna en què la cirurgia afecta les ereccions succeeix quan s'extirpen o fan malbé els nervis que contribueixen a produir una erecció, que es localitzen per darrere i laterals a la pròstata. Sempre que és possible s'intenta realitzar una cirurgia que preserva aquests nervis, però igualment es pot veure alterada l'erecció. En funció de la qualitat de les ereccions després de la cirurgia, es podria donar tractament per millorar-les.

El tumor de pròstata no es associat de manera clara a un estil de vida o alimentació. Malgrat això, es recomana una dieta mediterrània equilibrada baixa en greixos saturats i mantenir un estil de vida actiu per a prevenció de tumors.

Un cop realitzat el tractament curatiu del tumor de pròstata, s'haurà de realitzar un seguiment amb analítiques sanguínies de cara a controlar i evidenciar una recidiva del tumor.